Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
El dia 23 de febrer de 1964, just aquest diumenge farà 50 anys, es van tancar les portes de l’anyorat camp del carrer de Galileu.
Els més pesimistes ja van augurar que la Unió Esportiva de Sants no tornaria mai més a tenir camp propi. Aquell 23 de febrer va ser un dia trist per a tots els aficionats al futbol, ja que el Sants militava a la 3ª Divisió Nacional, amb tots els equips punters de Catalunya, com a les hores també ho eren els barcelonins Europa, Júpiter, Poble Sec o l’Ibèria, per citar-ne alguns.
Aquell any el Girona batallava per aconseguir l’ascens a Segona i va ser l’equip que va jugar el dia del comiat. El Girona venia a guanyar, doncs necessitava els punts; però els jugadors del Sants que aquella temporada, degut als esdeveniments, tan sols lluitaven per la permanència tenien molt clar que era l’última alegria que podien donar als seguidors blanc i verds en aquell camp, i no van decebre a l’afició. L’extrem Villodres va marcar un sol gol, però que va ser suficient per a donar els 2 punts a la Unió Esportiva. En la prèvia al partit de lliga es va jugar també un partit de veterans entre les velles glòries del Sants i del Barcelona que van saber fer les delicies del públic.
La Societat Colombòfila de Barcelona va participar en la festa de comiat deixant anar al mig del camp un munt de coloms que van alegrar aquell cel tan gris, doncs fins i tot el dia semblava tenir els mateixos sentiments que l’afició santsenca; en cap moment va sortir el sol i fins i tot plovisquejava.
La banda de timbals i trompetes de Sants va contribuir amb la seva música i la presència de Personalitats del món polític i futbolístic en general, juntament amb tots els socis i simpatitzants van fer que el camp estigués ple de gom a gom.
Un cop acabat el partit Sants – Girona, amb el resultat ja esmentat d’1 – 0, s’havia de procedir a la baixada de la bandera, però just abans d’aquesta litúrgia el secretari Joan Torné va sortir al camp a deixar un ram de flors en el mateix lloc on hi va morir un porter en la temporada 30/31; va ser un fet insòlit que va commocionar a tothom, el jugador es deia Gimeno i defensava la porteria del Club Associció d’Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú. Calvet, davanter del Sants, va iniciar una jugada avançant cap a l’àrea visitant, ambdós jugadors anaven a la pilota, però amb tan mala sort que el front de Gimeno va quedar estavellat al genoll de Calvet, tots dos van anar per terra, però el porter ja no es va aixecar. El davanter del Sants va jugar algun partit més, però no amb les condicions òptimes, i va acabar per abandonar el futbol.
Aquest va ser un últim record per a Gimeno, després ja sí es va abaixar la bandera de la Unió Esportiva i va finalitzar la jornada.
L’endemà es va procedir a desmuntar el marcador i a destruir aquell camp que continua vivint en la memòria dels que encara viuen; i els que no viuen, segur que ens envien forces i ànims perquè els que hi som poguem, generació rere generació, anar fent viure aquest Sants a través del anys, amb camp o sense.
Fins ara sempre hi ha hagut una colla de gent disposada a tirar endavant i a mantenir l’esperit de l’esport, que com diu el nostre himne:
“L’esport ens agermana. Aixequem amb força el pit i que sigui el nostre crit, dels petits i dels més grans,
VISCA LA UNIÓ ESPORTIVA DE SANTS”
E.Soler/M.Dot