Eva Pascual

Joan - 04/03/2010

 

Extracte de l'entrevista a Eva Pascual (mare de jugadora del femeni F11)  
Per Isabel Ocaña , Sants 3 Ràdio, dijous 4 de març de 2010
 
Hola, Bona tarda Eva, avui iniciem una nova etapa amb una entrevista des d'un punt de vista diferent, el del pare-mare que té i acompanya al seu fill o filla , com és el teu cas . també als partits, i com sempre la primera pregunta és quan comença la teva relació amb la UE de Sants
 
Doncs bé, tot va començar amb en Jesus, el meu fill, que es va vincular amb el Sants des dels 8 anys fins als 25, i després va venir la meva filla la Marina que va iniciar la seva trajectòria amb el femení del futbol 11. Aixi que ja porto uns anys amb el Sants i ahi estem tots els dissabtes i diumenges quan toca seguint a l'equip
 
I com a mare de jugador, què ens pots dir sobretot quan comences des de tan petit, que us suposa?
 
D'entrada, el que mes importa és l'horari dels partits, pensa que una hora abans del partit has d'estar en el camp, per tant els dinars les has d'ajustar, això suposa que has de menjar tres hores abans del partit, esmorzar és complicat, bé és un altre món, però tot és acostumar-se i al final a força de repetir t'acostumes
 
I tu vas a tots els partits i ets una aficcionada mes del Sants?
 
Doncs clar, al principi em comportava d'una forma mes nerviosa però amb el temps i amb l'experiència dels meus fills estic mes tranquil·la
 
Si, perquè la teva filla amb que edat va començar?
 
La Marina va començar a jugar amb 16 anys
 
I esteu contents ?
 
Si, ho passem molt bé, ella gaudeix i nosaltres també . Ara s'està recuperant d'una lesió, però la veiem en els entrenaments i en els desplaçaments per a donar suport al grup
 
I tu com a mare que has tingut un noi i una noia jugant al futbol base creus que hi ha diferències visibles entre el futbol masculí i el futbol femení?
 
Jo crec que no, si és cert que al futbol masculí agrupa a mes gent, hi ha mes persones en els camps, i en canvi en el femení hi ha menys presència, les famílies no vénen en grup com en el cas dels nanos però no puc queixar-me, estic contenta i és qüestió de temps
 
I com pare/mare que acompanya als seus fills a la pràctica de l'esport, ,com has viscut les teves dues experiències amb els teus fills
 
Bé, són dos models diferents, Amb en Jesus, que va començar des de molt petit, als 8, és lògic que et vas trobant dia a dia amb els pares/mares dels seus companys, que van creixent junts, i hi ha mes convivència amb les famílies . Amb la Marina, és diferent, ella comença amb 16, és una adolescent i la cosa canvia, Però estic orgullosa.
 
Ara, la Marina està lesionada, què té concretament?
 
Doncs té una osteopatía en els abductores, i necessita rehabilitació
 
I té data per a tornar a jugar?
 
De moment va per a llarg, no és una lesió fàcil, i necessita el seu temps
 
De que juga la Marina?
 
De lateral dret, té un bon físic, puja, baixa, aguanta tot el partit i ho dóna tot en el camp
 
Tornant al paper del pare/mare que el seu fill practica un esport, quin sacrifici us comporta, perquè la vida familiar canvia
 
I tant que canvia. Hem d'adaptar-nos als horaris dels partits i els nanos també, Per exemple, hem de dinar tres hores abans del partit, i hem per de menjar pasta, verdura, peix, i la coca cola queda para mes tard. Som diferents, i ho fem per ells,
 
Quin és el pròxim partit de l'equip femení?
 
Crec que és contra el Barcino, encara que el mes interessant és el del dia 13 contra el Carmelo que va primer i ens juguem molt
 
Si, perquè el femení F11 és el que millor posicionat està dintre del club
 
Bé, el primer equip del Sants també està molt bé però nosaltres estem contentes amb el que ja que tenim
 
Que tingueu un bon partit la propera jornada, Eva
 
Això esperem, gràcies
 
 
 
 

 

.