Primera meitat bastant grisa. Tots dos equips no volien assumir riscos innecessaris des d’un bon començament, i això sumat a una sèrie de notables imprecisions durant el període, faria que s’arribés al descans sense gols, i amb poques oportunitat per ambdues bandes.

Com a jugada polèmica destacar un clar penal comés sobre Peque sobre línea de fons no xiulat.

 

El començament de la represa seria diferent, i adoptà un altre caire, d’intensitat i de combinació ofensiva.

 

El conjunt local, en traurà profit d’una falta perillosa escorada a la dreta de la porteria de Carulla. La centrada seria molt tancada al primer pal passant per un bosc de cames a on el porter del Sants se la va treure de sobre com va poder i aquest refús l’aprofitaria Fran per afusellar i posar el 1-0 al marcador.

Un gol que va afectar al conjunt blanc-i-verd, però per sort quedava encara mitja hora per endavant per intentar reaccionar, i així va ser. Els locals van tirar línees cap enrere buscant profit de les contres, i els Sants aniria arribant ‘in crescendo’. En una d’aquestes arribades, una centrada de Cano a dins de l’àrea gran, s’estavellaria a les mans d’un defensor, i el col·legiat no va dubtar en assenyalar la pena màxima. El mateix davanter va ser l’encarregat de xutar el penal i establir el 1-1 al minut 73 de partit.

 

A partir d’aquest gol, i de les entrades al camp de Gala i Juste, el Sants adoptarà una imatge més dinàmica i quelcom perillosa amb un Igualada trencat deixant moltes vegades tres homes només enrederits.

 

Fins que a llindar del minut 90, Juste rep una pilota en banda esquerre a prop del vèrtex de l’àrea gran, realitzà una magnífica passada cap a Cano, qui resoldrà amb cama esquerra l’un contra un amb el porter pel pal curt.

 

Tres punts importantíssims sense tenir un domini aclaparador, però que deixa constància de la gran determinació que està tenint l’equip durant aquest inici de la temporada.