Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Tot i que no podem dir que la victòria del contrari no hagués sigut merescuda, sí que podem afirmar que no li vam posar fàcil, tot el contrari. Si en altres jornades havíem qüestionat l’actitud dels nois, en aquestaels hi hauriem de retre homenatge pel seu comportament al camp. Tots els jugadors van córrer fins a l’extenuació i van lluitar al màxim; en cap moment van abaixar els braços. Van mostrar un gran amor propi defensant la porteria del Fran (grandíssima actuació) amb ungles i dents, contra un equip de segon any, amb un gran poder físic, que va arribar a la nostra porteria en innombrables ocasions. Però no va poder concretar, tant per la seva manca de definició como per les bones intervencions del porter i de la defensa i, també, per una miqueta de sort per la nostra part.
Només al minut 79, després d’haver resistit tot el partit, quan tant a la grada com al camp donàvem per bo un repartiment de punts, en una jugada a pilota aturada treta des de la dreta, un jugador del Carmelo rematava de cap i acabava amb la resistència.
Així doncs, si hagués de definir el partit amb dues paraules, serien: defensa numantina. Sí, com els celtíbers davant de les envestides dels romans al segle II aC, vam aguantar fins al final i vam caure amb molta dignitat.
Primera part
Des del primer moment es va veure que l’ actitud dels nois havia canviat substancialment respecte jornades anteriors. Es van notar les ganes de jugar, pressionant i intentant en tot moment recuperar la pilota. No obstant, la diferència física i la qualitat d’alguns dels jugadors contraris de seguida ens va fer tirar enrere i estar més pendents de defensar la porteria que no de construir joc i atacar. La gran velocitat i bona tècnica del contrari va fer que es plantessin constantment a la nostra porteria per ambdues bandes i generessin ocasions de gol. Així, als minuts 7, 8 i 9 es creaven successivament tres jugades des de l’esquerra que van acabar desbaratant la falta d’encert, la defensa, el Fran i la providència. Al minut 10 nova galopada d’un jugador del Carmelo, aquest cop per la dreta, va acabar amb un xut creuat que surtia per poc a l’ esquerra de la porteria. Aquesta va ser la tònica del primer temps, sense que calgui citar una a una les nombroses jugades semblants que es van produir.
Poc a poc ens vam anar tancant darrere i ens vam dedicar a treure pilotes com podíem. Ara bé, un mig camp i una defensa prou ordenades i solvents, va fer que tot i les interminables pujades del contrari tothom confiés en que el partit podia acabar empatant-se o fins i tot guanyar-se. Això últim més difícil ja que, com hem dit, pràcticament la primera part es va jugar al nostre camp i en les escasses jugades que vam poder arribar a l’àrea contrària ho vam fer amb un o dos jugadors completament sols (això és un mal ja endèmic de l’ equip que cal corregir).
Acaba el primer temps amb alguns dels nostres pràcticament esgotats.
Segona part
La segona part va canviar substancialment. Alguna correcció tàctica del míster i un mig del camp encara més sòlid ens va permetre treure’ns una mica la pressió de sobre i avançar línies. Vam aconseguir lligar diverses jugades i aproximar-nos a la seva porteria creant diverses ocasions. Es va jugar en els dos camps, encara que van seguir sovintejant més les oportunitats a la nostra porteria que no pas a la seva; oportunitats del contrari però que tampoc es van concretar per la falta de punteria i la bona intervenció de la defensa i el porter.
Pensàvem que en aquesta segona part el físic ens passaria factura i no aguantaríem, però la veritat és que els nostres no van deixar en cap moment de córrer i de lluitar. Si van deixar la pell. El contrari, per més que ho intentava, no aconseguia marcar i, a les darreries del partit, potser fruit de la impotència, va endurir considerablement el joc, amb entrades contundents al límit del reglament, protestes a l’àrbitre i certa agressivitat.
A la graderia, entre l’afició local, a pocs minuts del final, es van passar molts nervis i es mirava l’hora esperant que es xiulés la fi del partit i poguéssim marxar a casa amb un merescut puntet. No obstant, com ja hem explicat al principi, a l’últim minut, pràcticament a l’última jugada, en una falta xutada des de la dreta, un jugador rematava de cap i marcava el gol, deixant liquidat el matx.
Decepció entre el públic i els jugadors que veien com s’escapava el que hagués sigut un merescut premi pel titànic esforç. Com es diu vulgarment, el futbol és així.
En fi, partit distret, emocionant per l’incertesa del resultat fins a l’últim moment i que ens deixa bon gust de boca pel bon joc dels nois i, sobretot, per la seva actitud i compromís. No tinc cap dubte que anem pel bon camí.
FORÇA CADET “D” !!!!
FITXA DEL PARTIT
Estadi: Camp de Futbol Energia (Barcelona)
U.E. SANTS CADET “D” : Francesc Milian, Manuel García, Marco Sodano (Guillem Font, Sergio Corroto) , Eloi Ibáñez, Alex Almirall i Alex Serrat (Pol García). Roger Guarro, Aleix Batlle, José Manuel Aquino (Bilal Guerchouch), Mario Camacho i Pau Moreno.
Entrenador: Josep Forns Soler
CARMELO C.D. “A” : Miguel Salmerón, Eduardo Martín, Oscar Tort, Daniel Fernández; Ivan Ortiz, Gonzalo Pérez, Jhosua Sena, Adrián Mansilla, Óliver Martínez, Eric Palomero i Carlos Guma.
Entrenador: —
Àrbitre: Alberto Pérez García
