Dissabte vam començar la lliga i el primer partit era un desplaçament al sempre difícil municipal del Guinardó contra el Martinenc.
Les coses semblava que no havien canviat en relació a la temporada passada. Un partit de domini santsenc, ja que el Martinenc jugava a la contra, i en l’única jugada de la primera part que ens arriben vam rebre un gol. La història es repetia.
Mereixíem alguna cosa més i al poc de començar la segona meitat el gol de l’empat feia justícia als mèrits d’ambdós conjunts.
A partir d’aquí la cosa es va animar. Un penal a favor i gol d’en Fabri. El rival es va deixar de romanços i va començar a atacar. Nosaltres ens vam acular, potser massa, i en una d’aquestes vam rebre un penal en contra. Decisió rigorosa amb regust de compensació. El gol al Martinenc els va esperonar més encara i com sempre… a patir.
La nostra ocasió hauria de venir d’una contra. Era evident. I així va ser, un altre gol d’en Fabri en el minut 78 ens posava per davant a falta d’un quart d’hora. Només quedava defensar la renda i patir una mica més per celebrar la victòria.