Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Noticies relacionades
ESCOLA GUINARDO, SF AL, A: Aleix Payarols, Marc Riu, Fabio López, Pau Cuesta, Pol Mcgarry, Genis Salas, Quim Frago, David Yabar, Mario Miralbell, Oriol Martínez i Ari Burjales.
SANTS UE, D: Fran Milián, Polete García, Aaron Bosch, Oscar Carulla, Aleix Batlles, Pau Moreno, Bilal Guerchouch, Eric Fuentes, Pol Clares, Alejandro Juan i Guillem Font.
Canvis: Eloi Ibáñez, Jose Manuel Aquino i Marco Sodano (per Pol, Guille i Eric al 24), Adrià Seijas (per Fran, al descans), Eric i Pol (per Bilal i Alejandro al 44), Guille i Bilal (per Jose Manuel i Pau al 53).
Camp: Complex Esportiu Fort Pienc 11:00.
Àrbitre: Albert Tarrago
Resultat: 9-0 (4-0 a la mitja part).
9-0. És el resultat que avui s´ha endut l´Infantil D del camp del Guinardó. Nou i gràcies. Perquè podien haver estat més. Nou, però, són molts gols. Estem a punt de creuar l´equador de la competició i a aquestes alçades l´equip ha de ser reconeixible i certs automatismes que conformen la posició i actitud al camp no es poden comprometre. És un resultat massa ampli per qualsevol equip. Però més pel Sants. És veritat que avui tenia l´equip algunes absències. És veritat també que el rival havia perdut la seva referència en atac (no vull imaginar el resultat llavors). La intensitat, la posició i l´actitud no es poden perdre mai. No importa el rival quin sigui. Les senyes d´identitat comencen amb la voluntat de disputar el partit. El partit del cap de setmana comença el primer entrenament del dimarts. Potser aquesta ja va ser la primera errada de l´enfrontament d´avui. Tothom al llarg de la setmana donava per perdut aquest partit. I nois, no es pot guanyar si no es creu. Si més no, es pot perdre un partit, però després de jugar-lo. Per fer-nos una idea de la importancia de creure, avui als 13 segons ja havíem encaixat el primer gol. 13 segons. Potser el partit ja l´havíem perdut abans.
En un dia grisós, plomís, típic dels cels als que cantava Jethro Tull, el Guinardó ha passat per sobre de l´Infantil D com una autèntica piconadora. Els locals són un equip armat amb alguns jugadors destacats. No ocupen la quarta posició de la taula per atzar. Res però per marcar al Sants nou gols. Però és que avui no tenien rival al camp de joc. Endarrerits des de bon començament, el joc s´ha dibuixat quasi de forma immutable en el nostre camp, sense control sobre la pilota ni sobre el mig camp. L´1-0 tampoc ha aixecat els ànims dels nois ni de la banqueta. Només les pilotes llençades sobre Alejandro intentaven posar “iardes” entre la nostra porteria i el centre del camp. No val com a tàctica si l´equip rival té bons jugadors darrere. Als 11 minuts, el Guinardó ja va tornar a avisar i Fran va haver de sortir als peus d´un punta local. Però als 14 ja no va poder evitar el 2-0: jugada trenada per banda esquerre amb 2 jugadors més en posició de xut al centre del nostre àrea. Naturalment gol. Un minut després, repetició, per si no havíem vist bé la jugada: centrada des de l´esquerre i dos jugadors més al mig. Gol. 3-0 als 16 minuts. Inexistent la medular ni el mig del camp, el 17 el Guinardó ens va perdonar el quart en una nova gambada de lateral i centrada al mig. La nostra aproximació més clara va ser als 31 minuts en una combinació Jose Manuel-Alejandro, jugada que desbarata el central rival (destacat i molt seriós tot el partit) abans d´arribar l`àrea. Molt poc bagatge si volem fer mal als rivals (un sol jugador no pot lluitar amb tota una defensa). Per acabar d´adobar-ho just a un minut del descans, un rebuig que no encertem a treure des de darrere (no es pot donar opcions al centre de la defensa), l´agafa un jugador local per engaltar un xut que passa per sobre del nostre porter: 4-0 i als vestidors.
El descans ha de servir per corregir, per parlar de les errades sobre el camp i refermar les bases de l´equip, el nostre posicionament al camp. Superats a totes les línies, la segona part ha seguit el guió marcat a la primera. Al minut 3, aturada d´Adri que evita el gol, cosa que no podrà fer al minut següent amb tres jugadors dins l´àrea i rematada a boca de canó, sota l´atenta mirada de tothom: 5 a 0. Jugant al nostre camp, amb pressió i lluita pels rebuigs, havien d´arribar més opcions pels locals, fet que va passar tres minuts més tard: 6 a 0 als vuit minuts de la represa. Sense notícies de la medular ni de pujades pel lateral ni del punta. Un xut llunyà d´en Jose Manuel al 48, va ser la segona vegada en què vàrem mirar la porteria dels locals. Dos minuts més tard, als 50, el Guinardó aconsegueix el 7 a 0 en arribada per l´esquerre, xut, rebuig i remat a plaer a pal contrari. Quatre minuts més tard, el col.legiat va xiular penalti a favor dels locals, per pressumptament mans involuntàries d´un dels nostres, penalti que es transformat, fent pujar al marcador el 8 a 0. Amb pressió dels locals, sense creació de joc, corrents darrera la pilota van anar passant els minuts. Només una jugada al 62 d´en Pol en jugada per la dreta que llença sobre en Guille va recordar-nos que es podia passar de migcamp amb la pilota i trenar alguna jugada. Va ser una jugada aïllada doncs a aquestes alçades forces i ànims feia molt que no eren presents. Encara va haver temps perquè el Guinardó, controlant novament un rebuig a la nostra frontal, marquessin el 9 a 0 definitiu, resultat amb el que es va arribar a la xiulada final.
Avui hem après coses al camp: no es pot guanyar sense creure que es pot guanyar. No es pot guanyar sense xutar. Hem d´avançar línies per jugar a camp del rival i no en el nostre camp. Un davanter no pot desfer-se d´una defensa tot sol. Pressionar és necessari, però s´ha de saber a qui li toca perquè hem de reservar aire per pujar a l´atac. Hem d´animar i corregir permanentment posicions al llarg del partit, perquè estem aprenent. I, sobre tot, dem de saber que nou gols és un correctiu massa gran. Ja ha passat. Ara toca reflexió i encarar l´entrenament de dimarts, perquè el partit del diumenge que ve, comença el dimarts, confiant en lluitar per la victòria sí o sí. Estaria bé acabar la primera volta amb el sabor d´una victòria. Un record especial per la Carme, la mama de l´Adri, que ha pres mal en arribar avui al camp. Molts ànims i molta força! Anem nois!
