No es perden cap partit. Són els aficionats més fidels de l’Energia però també van fins allà on calgui per estar al costat de l’equip. Es col·loquen a prop del córner dret del Camp i estenen la seva pancarta que diu: “Orgull Santsenc, Resakas Est”. A cada jornada que passa se’ls escolta més amb crits com “i Sants i Sants i Sants i Sants i Sants” o corejant el nom d’algun dels jugadors del primer equip.
Ara que estem a un pas d’aconseguir l’ascens hem volgut parlar amb algun dels membres dels Resakas perquè ens expliquin com estan vivint la temporada. I aquestes són les reflexions del Guillem Masanava, de l’Àlex Agramunt i del president, l’Amador.
Quin balanç feu de la temporada?
Guillem i Àlex: Ha sigut una temporada molt dura però hem arribat fins aquí i un 2-0 a casa és un molt bon resultat. Tant si pugem com si no pugem han fet un temporadon, ho han donat tot. Estem contents perquè s’ho han deixat tot pel club. A més, són jugadors que surten de la casa, que arriben al primer equip i que veus que ho donen tot i això és el que a nosaltres ens omple d’orgull. Es disfruta més aquí que al camp del Barça. La temporada passada es va fer un pas enrere però servirà per fer-ne dos cap endavant. A vegades han de passar coses així. El que està clar és això, que ens ha obligat a tirar de gent de la casa i hem vist que ho han deixat tot al camp.
Com vau veure el partit davant el Camprodon?
Guillem i Àlex: Van estar molt seriosos. La setmana passada al Camp del Carmel van jugar molt nerviosos, va ser dels pitjors partits que hem fet però davant del Camprodon es van deixar anar. A més, el rival també va venir a jugar a futbol i en els nostres veies que la tensió ja no hi era. S’ho van prendre més com un premi que no com una obligació i això és que fa que puguem celebrar el 2-0.
Vosaltres mai falleu. Esteu en tots els partits, tant a casa com a fora.
Guillem: Portem molts partits ja, a fora i a casa… Som del barri i ho sentim així, si no ho sents no pots animar com ho fem nosaltres.
Alex: A més, alguns vam jugar al Sants, jo, per exemple.
Guillem: Jo no.
Alex: Però has vist més partits que algun jugador que hi ha per aquí.
Guillem: Sí, porto des dels 13 anys anant a veure el Sants.
I Amador, com a president dels Resakas, què et va semblar el partit d’anada de l’eliminatòria d’ascens a Primera Catalana? Anireu més tranquils a Camprodon?
Amador: A veure queden 90 minuts. Un 2-0 és bo. I tal i com vam jugar és un bon resultat per anar cap allà.
És pugi o no la temporada serà bona?
Amador: Hem de comptar que hem estat a segona catalana, en un grup bastant difícil i complicat. I jugant nosaltres amb jugadors molt joves, la majoria juvenils, sense veterans i contra equips que tenia gent amb més experiència, dura… S’ha patit molt i el premi ja el tenim. El premi és estar aquí. Si pugem doncs més premi encara… si es perd… no passa res. La temporada ha estat molt bona i és un premi per ells poder disputar la promoció.
Alguns jugadors com el Samu noten molt el vostre suport en aquests últims partits!
Amador, Àlex i Guillem: El Samu és el nostre ídol. Sí, s’ha deixat anar en els últims partits. De fet, el diumenge, abans del partit amb el Camprodon va venir l’Ángel i ens va dir: “El Samu está que se sale”. Ajuda a qualsevol jugador i a un que li falta força moral l’ajuda encara més.