Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Noticies relacionades
CADET D 1 – CENTRO EUROPEO TECNOFUTBOL B 0
Partit corresponent a la 6a jornada, grup 12è de la Segona Divisió.
“LA BATALLA DE STALINGRADO” (ara Volgogrado)
A petició popular, aquest és el títol de la crònica del millor partit fins ara de la temporada dels xicots. I no tan sols per la disciplina tàctica (que també) ni la lluita (que també) sinó per la sang freda amb què van jugar el darrer quart d’hora. La veritat és que el partit, tot i que prometia molt per la ratxa del rival (comptaven els partits per victòries), no va ser, si parlem de futbol, res de l’altre món. A banda de dues arribades innocents del rival (més producte de falta de concentració o ritme) en el primer quart d’hora, el primer temps va ser nostre, però, descomptant també un parell d’ocasions, amb molt migcampisme i poca arribada. Ara bé, l’estratègia, a la sortida d’un còrner, al minut 35’ va donar els seus fruits: gol d’en Navarro de cap al segon pal. Aquest gol va fer molt de mal al contrari, que no va aixecar cap fins al descans. A la segona part però, producte de la necessitat, i d’una insconcient marxa uns passos enrera, el domini va ser del rival (llevat d’una claríssima ocasió que Lelic va llençar al ninot, amb el porter batut) Tot i així, no arribaven amb claredat i això els va trastocar fins al punt que, gràcies a la permisivitat de l’àrbitre (molt dolent, pobret), van començar a repartir de debò. És clar que, per primera vegada en molt de temps, vaig veure que els nostres començaren a treure’n partit amb intel·ligència i a perdre, lògicament, temps amb cada tangana. Tampoc no recordo en moltes temporades de delegat trobar-me uns nois (el contrari) tan maleducats: cada cop que sortia (amb no gaire pressa, és veritat) a atendre un dels nostres, començaven les faltes de respecte i pressions. No és d’estranyar, així doncs, que en xiular el final (després d’allargar uns 5’ i una gran mà del nostre porter Eric a l’últim sospir) comencés la rememoració de la Batalla d’Stalingrado (un dels nanos contraris era rus): es van llençar contra els nostres i, mentre alguns intentàvem tranquilitzar el tema, d’altres es dedicaven a encendra-ho més, davant la permisivitat de l’àrbitre i l’apatia del míster rival. A un pare dels nostres (directiu per a més indicacions) li va caure un clatellot d’un dels nens!
No faré esment de les targetes (5 als nostres versus 3 als altres) Crec que toca felicitar els nanos i al míster pel partit. Força Sants!
_____________________________________
José Luis Moreno Bella
