IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La Crònica del Martí Odriozola

La Crònica del Martí Odriozola

Tocarà patir fins al final

El Sants va caure al camp del Vilassar de Mar (1-0) en un partit on va tenir més pilota, però va crear poc perill. Els maresmencs es van avançar al minut 4 gràcies a un cop de cap d’Álex Alba, van defensar el marcador durant la resta del partit i haurien pogut fer el segon gol després d’algun error blanc-i-verd. Malgrat la derrota, el conjunt de Lossio continua depenent d’ell mateix per salvar-se

Diumenge el Sants tancava la jornada 31 al Xevi Ramon amb la necessitat de guanyar per agafar aire respecte al descens: volia distanciar-se de l’alè dels immediats perseguidors i no deixar escapar els tres equips que té just per sobre. L’escenari i el context eren exigents, però el Sants, tot i que va posar-hi de la seva part, va ser incapaç de respondre als objectius i va quedar frustrat (un dia més) per la inoperància ofensiva.

Lossio va fer tres canvis a l’onze respecte a l’últim partit contra el Sant Andreu: Cura per Rayo i Iván Julián per Michua la línia defensiva i Guillermo per Favio en atac.

Itot just començar el partit es va complicar pels blanc-i-verds, que ahir tornaven a lluir la segona equipació. Al minut 5, Gonpi va penjar una falta lateral des de l’esquerra, Álex Alba va arribar amb espai al segon pal i va connectar un bon de cap que, amb un pèl d’incertesa, va fer pujar el primer (i únic) gol al marcador. Un dia més, el Sants hauria de remuntar.

La rèplica santsenca va ser gairebé immediata amb un cop de cap de Nico des del punt de penal després d’una precisa passada llarga de Carmona a l’esquena de la defensa que va obligar Andrés a estirar la punta dels dits per enviar la pilota a córner. A l’altra porteria, Sofi va enviar un xut des del cor de l’àrea per sobre del travesser i, de nou pel Sants, Raúl s’hi va acostar amb un xut que va sortir desviat al minut 13.

Ara bé, les dues oportunitats més clares van ser dels locals, que van fregar el segon en dues ocasions. Primer, un mal control d’Iván Julián al mig del camp quan era l’últim jugador va obrir la porta a un ràpid contraatac del Vilassar un contra un amb Antonell, que es va haver de lluir per endur-se la pilota en el cara a cara i evitar el gol. Al cap d’uns minuts, el conjunt local va enviar un pilota al pal en una ràpida jugada d’atac. La fusta es tornava a aliar amb els santsencs.

La primera part va tenir poca més història. A la represa, la tònica va continuar sent la mateixa: el Sants tenia més pilota, jugava més a camp contrari i intentava acostar-se persistentment a l’àrea maresmenca. Tot i això, el conjunt blanc-i-verd tenia enormes dificultats per ser desequilibrant en els últims metres i qui posava el perill a l’àrea era el Vilassar. De fet, Antonell va salvar l’equip en les aproximacions que van tenir els locals. Poques ocasions, però clares.

Al minut 13, el porter blanc-i-verd va enviar a córner una bona rematada de Dani i al 32’, va tornar a aparèixer per treure un xut de Gonpi des de la frontal de la petita. El Vilassar trepitjava poc l’àrea blanc-i-verda, però quan hi arribava fregava el gol.

Per la seva banda, el Sants, amb més pilota i més voluntat de tenir el control, va generar poc perill a la porteria d’Andrés. Les dues oportunitats més clares van ser una rematada de Nico al minut 16 que va sortir massa creuada a la dreta de la porteria local i un xut de Shotaal 25’ que va sortir fregant el pala la sortida d’un córner penjat per Carmona. Lossio va fer entrar Laborde i Favio per Carmona i Guillermo per donar oxigen i cames fresques en atac, peròfaltaven idees en l’últim terç. També ho van intentar Nico i Salamanca amb una doble ocasió consecutiva que va acabar a córner.Al Sants no se li pot retreure que no ho intentés i que no hi anés fins al final; amb més fe que encert i més cor que cap, no es va donar per vençut.

Els santsencses van quedar sense temps i van tornar cap a casa sense marcar i sense puntuar. Després de la victòria del Granollers al camp del Figueres, les diferències es redueixen a la mínima expressió i la classificació es compacta: el Sants marca ara mateix la salvació amb 31 punts, els mateixos que té el Granollers, que ocupa la primera plaça del descens. Els santsencs queden per sobre perquè tenen guanyat el gol average particular. Per sota, el Figueres té 29 punts, dos menys. La Guineueta va certificar dissabte el descens després d’empatar al camp del Manresa, en aquell moment líder, i l’Ascó té set punts menys que el Sants i baixarà matemàticament si no guanya la propera jornada o si fa el mateix marcador que el Sants o el Granollers.

En tot aquest context, apareix la temuda figura dels descensos no compensats, que es produiran si descendeixen de Segona Federació més equips catalans dels que ascendeixin. Posem sobre la taula tres situacions:

  1. Com que el campió del grup cinquè de Tercera Federació (3a RFEF) puja directament a Segona Federació (2a RFEF), el descens d’un català de 2a RFEF a 3a RFEF serà compensat segur. Aquí no hem de patir.
  2. Ara bé, si hi ha dos descensos de 2a RFEF, caldrà que l’equip català que guanyi la promoció d’ascens a 3a RFEF i que, per tant, s’enfronti a un equip d’un altre grup aconsegueixi l’ascens per compensar el descens de 2a RFEF. Si al final només acaba pujant el campió del grup, hi haurà un descens no compensat.
  3. Si hi ha tres descensos de 2a RFEF, hi haurà com a mínim un descens no compensat i un segon en cas que l’equip català que guanyi la promoció d’ascens del grup cinquè no aconsegueixi pujar.

Són preocupacions del futur immediat que ens indiquen que haurem de seguir de reüll què passa al grup tercer de Segona Federació per ser conscients de les opcions que tindrà el Sants de quedar-se a Tercera. Mentrestant, però, cal fer la feina en les últimes tres finals que té l’equip blanc-i-verd: el que està clar és que sumar els nou punts pendents acostaria molt els de Lossio a la permanència.

Propera parada: Olot

Divendres que ve (i no diumenge) el Sants rebrà el líder de la categoria a l’Energia. L’Olot hi arribarà després de recuperar la primera plaça (tot i que té un partit menys que el Manresa) gràcies al triomf del diumenge al Municipal contra el Sant Andreu amb un gol matiner de Xumetra.

Els de la Garrotxa van canviar d’entrenador fa dues setmanes i van fitxar Manix Mandiola després de fer fora Albert Carbó. El veterà tècnic basc, que ha aconseguit un empat i una victòria en els seus dos primers partits, va arribar quan l’equip olotí estava immers en una mala ratxa de resultats i havia guanyat dos dels últims set partits i havia sumat 7 dels darrers 21 punts possibles.

Si mirem les estadístiques, l’Olot és, amb diferència, l’equip més golejador de la categoria: 48 gols marcats en 30 partits, una mitjana d’1,6 gols per partit. Tanmateix, encaixa gairebé un gol cada jornada (29 gols en contra en 30 partits). És el conjunt amb més victòries de la categoria, però no guanya a domicili des del 6 de febrer al camp del Girona B; des d’aleshores, ha encadenat dues derrotes i dos empats.

A la primera volta, el Sants va caure al Municipal d’Olot 4-2 un dia que els olotins van marxar al descans amb dos gols d’avantatge i van col·locar-se 4-0 tot just a l’inici de la segona meitat.El Sants va escurçar diferències al marcador i va estar a punt d’aconseguir el tercer gol, però al final va acabar perdent.

L’Olot no visita el camp del Sants des de l’octubre del 2010. Aquell dia, a la Bàscula, el partit va acabar 1-1: Robert va avançar els olotins, Marcos va empatar al minut 81 i Hamsa hauria pogut fer el segon a les acaballes a porteria buida.

VILASSAR DE MAR: Andrés, Ñito, Álex Alba, Galeano, Sofi (Èric Ruiz, 79’), Joel, Pandiani, Dani Ruiz (Pime, 79’), Marc Río (Ángel, 74’), Gonpi (Alí, 86’) i Hicham.

SANTS: Antonell; Prado (Michu, 86’), Shota, Cura, Iván Julián; Raúl, Carlos Portero; Carmona (Laborde, 73’), Nico, Guillermo (Favio, 76’) i Salamanca.

GOLS:1-0 (Álex Alba, 5’).

ÀRBITRE: Gerard Rius Riu (Granollers). Grogues als locals Dani Ruiz, Álex Alba, Galeano, Albert Casas (delegat), Sofi, Ñito, Andrés i Alberto Aybar (entrenador) i als visitants Iván Julián, Tito Lossio (entrenador), Carmona i Cura.

Check Also

El proper Diumenge, tornem a jugar a Energia.

Us hi esperem !! Entre els menors de 16 anys sortejarem un super-pack amb una …