IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica de l’Albert Postils

La crònica de l’Albert Postils

L’Hospitalet fa naufragar el Sants en un crepuscle cruel (5-1)

El conjunt blanc-i-verd, arrossegat pels capricis d’una muntanya russa, ha passat d’acariciar el 2-2 en un rebuig sota pals del local Adrià Parra a encaixar la major golejada del curs (5-1) en un tram final convertit en malson. La tragèdia s’ha consumat entre els minuts 83 i 89, lapse en què els riberencs han fet tres gols i han estripat definitivament la ratxa de quatre partits invictes dels santsencs.

Van bastar set minuts fatídics perquè s’esfondrés el castell de virtuts que havia permès al Sants encadenar un mes sense perdre. La solidesa blanc-i-verda, elevada a la màxima expressió al derbi contra el Sant Andreu, es va veure sepultada a partir del minut 83 al feu de L’Hospitalet. I del 2-1 que mantenia amb esperances als santsencs es va passar a un 5-1 cruel abans del xiulet final. Els gols de Miquel Ripoll, Álex García i Raúl Pérez es van clavar com estaques a la ferma autoestima del Sants, que al final del partit es va mirar el marcador com si fos un impostor. O pitjor: un jutge tan despietat com real. I els de Borja López, que fins aleshores havien encaixat set gols en cinc partits, van abandonar el Municipal carregant a les espatlles la major golejada del curs.

Que L’Hospitalet, amb dues victòries seguides a l’expedient, arribava en el seu millor moment de la temporada era sabut per tothom. Però això no va impedir que Borja López, que ha inculcat els seus que no s’ha de témer ningú de la categoria, realitzés fins a cinc canvis a l’onze. La principal novetat la va encarnar Pauner, titular per primera vegada per suplir la delicada baixa d’Iván García, amb molèsties a l’abductor.

El futbolista cedit pel Sabadell, acompanyant Franco a l’atac i amant de la pilota, devia respirar alleugerit quan va veure que la possessió no seria patrimoni exclusiu del conjunt riberenc. El Sants, reconciliat amb l’esfèrica extraviada al derbi, va treure a relluir la seva personalitat a la primera part i en un dels escenaris més adversos de la categoria.

De seguida ho va intentar Granero amb un xut potent que va tapar in extremis l’exsantsenc Rubi, llençant-se a terra amb ofici. Però qui va colpejar primer va ser L’Hospitalet, que trobaria en les bandes el camí per desarmar la defensa blanc-i-verda. I abans d’arribar als 10 minuts de partit, Óscar Gómez, un malson recurrent pels centrals, va rematar amb la testa una centrada quirúrgica de Canario des de la dreta per avançar als riberencs.

L’inici desfavorable de partit, una reminiscència del que va passar al feu del Badalona, va treure el millor del Sants. I les tenebres es van anar difuminant a cop d’arribades. Com la d’Iván Tébar, animat al carril esquerra i que va rematar amb una volea poderosa la centrada d’un Pol Cuatrecases beneït amb el do de la ubiqüitat. Tant el veies fent-se un fart de recuperar pilotes en la medul·lar com arribant a línia de fons per sembrar el caos a l’àrea rival.

El córner posterior a l’oportunitat d’Iván Tébar, salvada pel felí Torreguitart, el va enverinar Cura girant el coll al primer pal. La pilota no va trobar porteria, però el Sants creixia i creixia. I amb el cap també va aparèixer l’angelical Pauner, tal vegada el menys avesat en aquest art, per rematar amb massa tendresa una centrada de Granero que el va deixar tot sol dins l’àrea.

La lesió de Chirri passada la mitja hora, un autèntic corcó en banda dreta pel Sants, va seguir aplanant el camí pels pupils de Borja López. I amb la remor de fons que no deixava de provocar l’epifania d’Óscar Gómez, amb un imant indetectable a la testa, els blanc-i-verds van atrapar l’empat des del punt de penal. L’esperitat Pol Cuatrecases, qui sinó, va forçar la infracció dins l’àrea d’un altre ex, Raúl Martínez, per obrir una clariana. I Franco, que fins ara s’havia disfressat d’assistent, va fer esclatar la pinyata amb la seva primera diana abans del descans.

Els contrastos castiguen en excés al Sants

Guillem Castelló, repetint l’esmòquing de titular després de la seva tarda de glòria al derbi, va acabar el primer temps rescatant una ocasió diàfana d’Óscar Gómez. Però en la represa, poc a poc, veuria com els dimonis se li tirarien a sobre. I que el futbol, com la vida, no és una línia estable sinó una successió de pics d’eufòria i d’abatiment.

La primera mostra va ser una rematada matinera al pal de Miquel Ripoll per confirmar que el Sants té un conflicte amb els inicis de les parts. L’Hospitalet va acaparar més la pilota, amb els calbs Cristian Gómez i Ton Alcover remenant les cireres al mig del camp. I el Sants, pacient en la seva meitat de camp, tenia les urpes a punt per sortir al contraatac. Recuperar i córrer, així podia resumir-se el rosari santsenc.

Qui millor el podia interpretar era el rebel Caresia, que va traçar un eslàlom de dreta a esquerra per acabar definint, ja sense energia, a les mans de Torreguitart. Però el partit no es va estripar fins que no ho va voler Óscar Gómez, el coll del qual sembla sostenir un martell en lloc d’un cap. Perquè en un córner servit amb mestratge per Ton Alcover, el jove davanter va castigar el primer pal davant la incredulitat de la rereguarda santsenca. També de Borja López, a qui semblava cremar-li per dins encaixar en estratègia.

A partir d’aquí, el Sants es va veure engolit per una espiral de contrastos desfavorables. També inevitables, com si algú colpegés una fila de peces de dòmino, per molt que el tècnic santsenc esgotés els cinc canvis amb les entrades d’Hervias, Zaka, Gabaldón, Sergio Paz i Ubón.

Adrià Parra, sota penombra de la sospita d’unes mans, va treure sota pals una rematada a boca de canó de Cura. I passada la barrera del minut 80, L’Hospitalet va assolir el seu particular nirvana. Primer, el mateix Cura va cometre penal sobre un Miquel Ripoll que el va executar després amb garanties, extingint la bonaventura de Castelló. Després, Álex García, massa sol, va bressolar amb el cap una centrada de Raúl Pérez davant la sortida en fals del porter blanc-i-verd. Per a més inri, Ubón va ser expulsat per tallar un contraatac amb la mà. I el cúmul de desgràcies es va completar amb la plantofada de Raúl Pérez, definint a plaer dins l’àrea i castigant el desànim insuportable del Sants.

La successió de greuges al final no va fer més que exagerar la derrota d’un equip que segueix aplaçant el seu primer triomf a domicili. I després d’un inici de curs exigent, el Vilassar de Mar espera a l’Energia, on el Sants haurà d’oblidar ràpid per batre un rival directe per la permanència.

Una crònica d’Albert Postils i fotos de la UE Sants

L’HOSPITALET: Torreguitart; Rubi, Adrià Parra, Aldo, Lobato; Cristian Gómez, Raúl Martínez; Chirri (Miquel Ripoll, 32’), Ton Alcover (Iván Julián, 75’), Canario (Raúl Pérez, 60’); i Óscar Gómez (Álex García, 75’).

SANTS: Castelló; Cura, Alex Ruiz (Sergio Paz, 70’), Rayo, Iván Tébar; Caresia, Cadena (Hervias, 75’), Cuatrecases (Zaka, 75’), Granero (Gabaldón, 70’); Franco i Pauner (Ubón, 62’).

GOLS: 1-0 (Óscar Gómez, 9’), 1-1 (Franco, 38’), 2-1 (Óscar Gómez, 68’), 3-1 (Miquel Ripoll, 83’), 4-1 (Álex García, 85’), 5-1 (Raúl Pérez, 89’).

ÀRBITRE: Marcos Fernández Quintero (Barcelona). Vermella al visitant Ubón (89’) i grogues als locals Canario, Raúl Pérez i Rubi i als visitants Caresia, Rayo, Gabaldón i Cura.

Check Also

Sports Betting in Portugal

When you are looking to use the internet for your sports betting, you may want …