IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica de l’Albert Postils

La crònica de l’Albert Postils

El Vilassar de Mar obre la ferida d’un Sants que s’allunya de la seva essència (2-4)

Els pupils de Borja López han carregat la motxilla amb una nova golejada en contra davant un rival directe com el Vilassar de Mar, que deixa els blanc-i-verds a la vora del precipici del descens. El doblet de Sergi Cadena al primer temps per remuntar el ja clàssic gol del rival als primers minuts l’ha acabat fent estèril una segona meitat funesta. Al penal errat per Franco -que hauria suposat el 3-1- s’hi ha afegit l’exhibició en forma de hat-trick del visitant Paredes i l’estocada final de Roger García. Tot plegat, per escenificar la primera derrota a l’Energia.

Hi ha alguna cosa al Sants que s’ha trencat en les últimes setmanes. Obviant el debut contra la Rapitenca, enverinat per diverses circumstàncies, el projecte de Borja López començava a fer-se un nom per la solidesa al darrere i pel sorprenent encert de cara a porteria. Era com el fil d’Ariadna, si es seguia el seu criteri acabaria permetent al Sants sortir del laberint. Però en el camí dels santsencs s’hi han erigit dues roques que ho han fet trontollar tot. Si el resultat davant L’Hospitalet passava per ser un excés de crueltat, la desfeta contra el Vilassar de Mar va confirmar que els dimonis han aterrat definitivament al Sants. També a l’Energia, que fins aleshores havia protegit l’equip de tots els mals. L’estadística és reveladora: amb 16 gols encaixats en set partits, és el conjunt més golejat del grup.

Sigui a casa o a domicili, hi ha un pecat que els santsencs estan disfressant de costum. Com si fos el dia de la marmota, l’equip comença els partits amb un resultat que aviat se li posa en contra. Va passar contra el Badalona, amb Marc Anglès castigant al minut 7. Es va repetir contra L’Hospitalet, aquest cop sent Óscar Gómez el botxí al minut 9. I l’última mostra ha vingut de part del Vilassar de Mar, amb Paredes sent el més matiner per embocar al minut 5 amb una vaselina solvent per superar la sortida del ja condemnat Llasera.

Succeeix també que el Sants es comporta com el més sofert dels boxejadors. Aguanta els cops com ningú i de seguida aixeca el mentó per tornar el mastegot. Aquesta vegada els guants se’ls va enfundar Sergi Cadena, que a banda de recuperar pilotes a la sala de màquines es va fer letal dins l’àrea. Primer, va rescatar una centrada inversemblant de Franco per bressolar-la amb el cap i col·locar la pilota lluny de l’abast d’André Díez. Després, es va elevar per sobre de tot i de tothom en un córner, amb el vigor d’un guèiser, per convertir la seva testa en una peça de museu. En un tres i no res, perquè va ser entre els minuts 13 i 19, els santsencs havien donat la volta al partit.

Malgrat aquest inici idíl·lic, el Sants va maldar per mantenir el resultat fins al descans. El Vilassar de Mar, un llop amb pell de xai que arribava a l’Energia sense haver guanyat cap partit de visitant, no va deixar de rondar l’àrea santsenca. Entre Llasera i Alex Ruiz, van salvar el Sants de la guillotina en un córner. Però l’ocasió més diàfana va ser un travesser d’Eric López que va fer tremolar la porteria i, també, la resistència blanc-i-verda.

D’un penal que conduïa al cel, a l’infern de Paredes

Amb una línia de cinc defenses i quatre canvis respecte a L’Hospitalet, el pla de Borja López estava donant els seus fruits. La principal novetat, a banda de la del rehabilitat Llasera sota pals, va ser la inclusió de Dani Lucea al carril dret. L’ex del Sant Andreu, que no havia tingut cap minut en els quatre partits anteriors, va col·leccionar tot just la segona titularitat del curs. La primera va ser contra el Castelldefels, l’única victòria del Sants en aquest inici, de manera que la seva presència a l’onze també actuava com a amulet. L’absència, en canvi, duia el nom de Gabaldón, fora de la convocatòria per decisió tècnica.

En la primera meitat, el Sants ja s’havia posat a la butxaca dues fites inèdites. La primera és que, si mantenia el resultat favorable, signaria la primera remuntada del curs. La segona, més dilatada en el temps, era la de guanyar per primera vegada el Vilassar de Mar a l’Energia.

Tot plegat semblava a l’abast quan Alex Ruiz va provocar un penal a favor en l’inici del segon temps. El central santsenc va tancar els punys amb ràbia, en senyal de celebració. Pauner va fer el mateix. I Franco, que venia d’executar amb solvència una pena màxima contra L’Hospitalet, va arreplegar la pilota de seguida. Seu era el destí del partit i del Sants. Però André Díez va endevinar les seves intencions i va deixar amb un pam de nas al davanter. Des de la banqueta, el cos tècnic va saltar ràpidament per donar ànims i rescatar l’autoestima de Franco. Però a partir d’aquell error, tot es va esfondrar irremeiablement.

El Vilassar de Mar, com si li acabessin de regalar una vida nova, va començar a inclinar el camp per tornar la remuntada de la primera meitat. I per fer-ho es va encomanar a Paredes, que s’acabaria convertint en persona non grata a l’Energia.

L’ariet blanc-i-vermell en va tenir prou amb posar la punta de la bota per fer l’empat passada l’hora de partit. Va ser en un servei de banda mal defensat pel Sants, en què la pilota, com si se sabés immune, es va passejar per l’àrea local fins que es va citar amb la pólvora de Paredes. Amb la panxa encara no del tot plena, va completar el seu hat-trick particular recollint una pentinada per escolar-se entre Cura i Alex Ruiz. El que va venir després, un déjà vu del primer gol: sortida d’emergència de Llasera i vaselina de rigor per elevar al seu equip.

El Sants es va apagar definitivament. El seu desànim li va impedir assetjar el Vilassar de Mar en els compassos finals. Ni tan sols per fer-li creure que el 2-3 era un marcador fràgil. I els blanc-i-vermells, que seguien tenint la pilota i s’alimentaven de la impotència rival, van acabar signant l’epitafi santsenc amb una errada gruixuda de Llasera. El porter local, ferm durant tot el partit amb una col·lecció d’aturades de mèrit, va executar amb massa força una passada curta a Rayo. Roger García, que passava per la zona de conflicte, es va anticipar per marcar a porteria buida.

El Sants, amb l’abisme del descens als seus peus, s’ha allunyat de la seva essència. I sense un fil i una identitat que el sostinguin, qualsevol laberint esdevé irresoluble.

Una crònica d’Albert Postils i fotos de PFotoalbums

SANTS: Llasera; Dani Lucea (Zaka, 77’), Cura, Alex Ruiz, Sergio Paz (Rayo, 72’), Dani Jodar (Hervias, 72’); Cadena, Cuatrecases; Caresia, Franco (Granero, 66’) i Pauner (Hicham, 66’).  

VILASSAR DE MAR: André Díez; Eric Ruiz, Alberto García, Robusté, Aleix Roig; Jandro Sánchez (Roger García, 89’), Monterde, Eric López (Río, 60’), Serrano (Ñito, 89’); Paredes (Eloi, 82’) i Álex Poves (Carmona, 82’).

GOLS: 0-1 (Paredes, 5’), 1-1 (Cadena, 13’), 2-1 (Cadena, 19’), 2-2 (Paredes, 64’), 2-3 (Paredes, 71’), 2-4 (Roger García, 89’).

ÀRBITRE: Xavier Alins Rodríguez (Vallès Occidental). Grogues als locals Cura, Granero i Rayo, a l’entrenador visitant Alberto Aybar i als jugadors  visitants Álex Poves i Eric Ruiz.

Check Also

Sports Betting in Portugal

When you are looking to use the internet for your sports betting, you may want …