IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica de l’Albert Postils

La crònica de l’Albert Postils

El Sants es fa l’harakiri contra el Girona B (2-0)

Després de l’idil·li contra l’Europa, els santsencs s’han tornat a convertir en el seu pitjor enemic. A banda d’encaixar el gol de Comas en una badada a pilota aturada, Franco s’ha autoexpulsat al minut 39 per culminar la tragèdia que ha estat el primer temps. Amb inferioritat, els de Borja López han fet valdre el seu amor propi i se’ls ha obert una escletxa en el crepuscle. Amb els canvis esgotats, el Girona B s’ha quedat amb 10 i sense porter per la lesió de Lluc Matas, però l’esperança ha estat efímera: en la jugada posterior, el revulsiu Arango ha resolt un contraatac per estabornir el partit.

El Sants és com una bestiola que està creixent en un ecosistema fràgil, on un dia surt el sol i al següent s’ha d’aixoplugar de la tempesta que ell mateix ha provocat. És, també, l’home de les mil cares, capaç d’escriure una proesa contra l’Europa i d’immolar-se una setmana després al camp del Girona B. Davant el filial blanc-i-vermell, els santsencs es van convertir en el seu propi botxí. Després que a Franco se li creuessin els cables, als santsencs ja no els hi va quedar res més que defensar la seva dignitat amb una eternitat per davant. En aquesta eternitat, l’esperança va ser efímera: quan semblava que se li obrien les aigües amb la lesió de Lluc Matas, l’epifania d’Arango ho va acabar d’ensorrar tot. I el Sants, capcot i de negre per primera vegada aquesta temporada, va marxar amb el turment irresoluble de què hauria passat si haguessin competit tot el partit amb igualtat numèrica.

Amb el dolç record de la tarda de glòria contra l’Europa, planava la incògnita de si aquell episodi tenia forma de punt d’inflexió o de miratge. Per comprovar-ho només va caldre remetre’s als fets i veure com els de Borja López semblaven sortir indemnes d’un començament de partit que sovint els devorava i que aquesta vegada va ser d’allò més ensopit.

Si bé els rols es van definir de seguida, amb el Girona B ostentant el monopoli de la possessió i amb el Sants a l’expectativa en la seva meitat de camp, les ocasions eren un estrany al Municipal de Riudarenes. Només una badada de Castelló, a qui se li va escolar una pilota aèria de les mans sense conseqüències, va animar un inici somnolent.   

En guions de partit com aquest, la pilota aturada acostuma a ser un desllorigador. Un d’aquests personatges malvats que irrompen en escena i ho fan trontollar tot. I el filial gironí, que feia de l’associació el seu patrimoni, va donar un cop de puny sobre la taula en una falta lateral. El Sants, de nou fet un flam en aquestes accions, va veure com el penalitzava una sortida sense convicció de Castelló perquè el central Comas rematés de cap a plaer abans de la mitja hora.

D’aquesta jugada no només es va desprendre el gol, sinó també una groga per Franco per protestar que acabaria adquirint tints tràgics. I és que al menut davanter, novament erigit en far de l’atac santsenc, el van consumir els dimonis en una acció clau del partit. Quan la pilota ja marxava per línia de banda, l’ex del Sant Andreu va xutar contra la banqueta del Girona B. Res de bo va venir després: es va formar un núvol de futbolistes dels dos equips, Franco va veure la segona groga i el suplent Richmon la vermella directa.

Inferioritat, amor propi i desenllaç fatal

El Sants va convertir el curtcircuit de Franco en un motiu per rebel·lar-se. També per estimar-se i recosir les ferides. Expert com és en gestionar els contratemps, els de Borja López van conviure amb la inferioritat amb una naturalitat sorprenent. L’entrada d’Ubón per Granero a la represa va donar un nou aire als santsencs, decidits a no donar el seu braç a tòrcer malgrat tot.

Si bé el conjunt blanc-i-vermell va tenir la sentència en una vaselina fallida de Karim, els d’Áxel Vizuete van maldar per imposar la superioritat numèrica. Circulava i circulava el filial gironí, però la defensa del Sants basculava com si assagés per una coreografia, amb dues línies de quatre i una referència ofensiva.

I més enllà del sacrifici i d’un esperit guerrer innegociable, el Sants es va permetre el luxe d’acariciar l’empat en una vaselina d’Ubón que va enviar per sobre la porteria. La banqueta es va posar les mans al cap, com si veiessin que en aquella oportunitat fallida se’ls hi escapava una part de la seva existència.

L’oposició del Sants va ser tan ferma, que Lluc Matas va veure una groga per perdre temps en un servei de porteria. Però encara li havia d’arribar el pitjor al porter local. A les acaballes, els seus companys el van haver de retirar del terreny de joc per una lesió. I el Girona B, que ja havia esgotat els cinc canvis, es va veure en la tessitura de col·locar Fuentes sota pals, jugar amb un home menys i esperar que el temps volés.

El que havia de ser un oasi pels santsencs es va convertir en el seu epitafi. El púber Arango, en la jugada gairebé posterior a l’incident de la porteria, va executar un contraatac que va deixar completament nuu l’equip de Borja López. I el Sants, sense entendre absolutament res, començant per l’harakiri de Franco, es va refugiar al vestidor maleint-se a si mateix.

Una crònica d’Albert Postils i fotos de Thewhiteflash

GIRONA B: Lluc Matas; Alegre (Aznar, 79’), Comas, Yeray, Almansa; Doménech (Nil, 60’), Fuentes; Karim, Moha (Kemo, 67’), Minsu (Jastin 60’); i Dawda (Arango, 67’). 

SANTS: Castelló; Cura (Gabaldón, 75’), Alex Ruiz, Rayo (Dani Jodar, 75’), Iván Tébar; Cuatrecases (Lucea, 75’), Cadena; Caresia (Hicham Benamar, 66’), Iván García, Granero (Ubón, 46’); i Franco.

GOLS: 1-0 (Comas, 26’), 2-0 (Arango, 87’).

ÀRBITRE: Albert Manrique Tomás (Lleida). Ha expulsat amb vermella directa al local Richmon (39’) i amb doble targeta groga al visitant Franco (39’). També ha amonestat als locals Fuentes, Doménech i Lluc Matas i als visitants Cura, Sergio Paz i Iván García.

Check Also

La crònica de l’Albert Postils

El Sants no respira (0-4) El conjunt blanc-i-verd ha signat el seu pitjor partit de …