IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica del Femení Infantil

La crònica del Femení Infantil

Femení Infantil – L’Hospitalet 2 – 1

Aquest dissabte, l’equip femení infantil-aleví jugava un partit teòricament fàcil, a priori.

L’Hospitalet, l’últim classificat, a aquestes alçades de campionat no havia demostrat gaire perill a les àrees contràries. Si féssim cas a les directrius del futbol més competitiu i mancat de valors, aquest partit hagués estat ideal per matxucar a l’equip contrari i endossar-li un resultat ampli. Per sort, gràcies als mestres “Jedi”, David i al Jose, aquests partits es plantegen com grans oportunitats per practicar el joc d’equip, per corregir errors tàctics i sobretot per fer que les individualitats afavoreixin el desenvolupament de la resta de l’equip. Quq la força us acompanyi mestres!!

Aquest és el segon partit d’aquest campionat on les joves padawan, emprant termes de l’escola “Jedi”, tenen l’oportunitat de créixer personalment i sobretot com equip de futur. L’any vinent les joves padawan ja no gaudiran de l’inestimable suport i ajut de les “cavalleresses Jedi” (l’Ana, la Noa, la Inés, la Natalia i la Blanca) i hauran d’assumir noves responsabilitats i desenvolupar nous lideratges; aquest partit va ser ideal per treballar aquests aspectes adequadament.

Per posar-ho una mica més difícil, durant la setmana hi va haver baixes no previstes – esperem que es recuperin ben aviat!!- que van provocar que l’equip només disposés d’un sol canvi i per tant l’exigència del partit pujava. Un punt de dificultat afegida, que cal remarcar, és el fet que de les vuit jugadores de camp, 4 eren alevines i que els va tocar jugar aproximadament uns 4 quarts de 18 minuts, quan realment a la seva categoria es juguen 4 quarts de 10 minuts. En fi, que han hagut de fer un esforç físic addicional als partits disputats fins ara.

Va ser un d’aquells partits emocionants i de molt patir, doncs a les joves padawans els costava trobar el seu espai i confiança dins del camp i entre elles, van crear jugades des de la timidesa i el dubte i això es notava molt amb la finalització poc contundent de les mateixes. No va ajudar gens el gol en contra que ens van marcar en una jugada injusta, on no es va marcar un clar fora de banda de l’equip contrari. Malgrat els vents adversos i el gol injust en contra, van perseverar, es van centrar en l’equip, els nervis no les van vèncer i el premi arribava al final del tercer quart. Aquest gol va suposar un canvi brutal en la dinàmica de joc de l’últim quart, i van començar a passar i xutar la bimba amb molta més confiança i precisió.

Durant el partit, moltes de les mares i pares que estàvem animant, també miràvem de cua d’ull la ubicació del desfibril·lador més proper, doncs el patiment va ser elevat.

Al final, crec que hem d’estar molt satisfets de l’esforç que hi van posar.

Sí, sí, sí Sants Femení!!!

Lluís Riera, pare de la Blanca i la Mar.

Check Also

La crònica de l’Infantil D

Imperio – Infantil D 2 – 4 Partit jugat molt d’hora i vam arrancar amb …