IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica del Femení Juvenil B

La crònica del Femení Juvenil B

UE Castellar – Femení Juvenil B 1 – 6

Dijous, 2 de maig de 2019

Excursió a Castellar del Vallès en un vespre entre setmana per jugar un partit ajornat. Hi anem amb un equip de circumstàncies: per aconseguir tenir dos canvis, portem cinc jugadores infantils, una aleví i una portera que farà tot el partit de jugadora de camp. Però tenim clar que hem d’anar a totes i lluitar al màxim amb el que tenim: si en una cosa ens hem fet expertes aquesta temporada, és en conviure amb tota mena d’adversitats.

El partit comença bé. Dominem les rivals, vivim al seu camp i tenim unes quantes ocasions clares que ens fem creus que no hàgim acabat materialitzant. Però entremig les de Castellar ja ens han donat algun avís trencant la nostra defensa avançada amb ràpids contraatacs (i algun favor arbitral). I en un d’aquests contraatacs, al minut 24, encaixem 1-0. Tocarà remuntar.

L’equip, però, no deixa de creure en ell i continua treballant fins que sis minuts després la Inés aconsegueix l’empat amb un gran gol.

Sense deixar de lluitar, arribem a la mitja part amb l’empat i la recança de no haver-la pogut acabar amb un avantatge que creiem que mereixíem. Massa cops hem vist aquesta temporada com, després d’una primera part així, l’equip s’enfonsava a la segona quan la força física començava a faltar, però avui tenim clar que no permetrem que ens passi el mateix. El partit està obert i pot caure de qualsevol banda, i ens queden 40 minuts per donar-ho tot i mirar d’aconseguir el resultat positiu que fins ara ens ha estat negat.

I a fe de Déu que ens n’hem sortit. Perquè a la segona part ha arribat l’apoteosi: un equip cada cop més desinhibit, alliberat de tots els seus fantasmes, que per primer cop ha sabut mantenir la intensitat del minut 1 al minut 80, i on totes, totes les jugadores han estat de 10, ha vist com els gols se succeïen un darrere l’altre. Al final, un pal i dos gols de la Inés, dos gols i un pal de l’Alicia, i un pal i dos gols de l’Ana, el primer de penal i el segon d’una gardela impressionant de ben enfora de l’àrea. I l’alegria d’haver aconseguit un gran resultat i de veure com finalment comença a donar fruits el treball de tota una temporada que, atenció, encara no s’ha acabat.

No puc finalitzar aquesta crònica sense deixar d’agrair la seva aportació a les cinc infantils que mai fallen, sempre a punt per acudir al rescat i que avui han estat incommensurables, a la Chiara, la nostra portera que avui ha abandonat els pals per donar una gran profunditat a la banda esquerra, a l’Aída, portera de l’A sempre disposada que avui ha vingut per substituir-la i ha fet unes quantes parades de molt de mèrit, i especialment a l’Alba, petita jugadora alevina que avui s’ha estrenat en el futbol 11 i sense arrugar-se ni un pèl també ha fet anar de corcoll les defenses rivals.

I al David Povedano, professional de la màgia, entrenador i defensor incansable de les causes perdudes, que quan ja no hi creu ningú, ell hi continua creient.

UNA PER UNA

1-AÍDA MONAGO. La portera de l’A, gran companya que sempre anima l’equip, segura en l’u contra u i amb bon criteri en la sortida de la pilota, ens ha ajudat avui amb unes quantes parades de mèrit i algunes sortides molt encertades.

15-MIRIAM DIAS. Lateral esquerra sempre contundent, ha fet el seu partit més complet. Ha desesperat a les rivals i, quan el resultat ja era clar, s’ha permès arriscar amb alguna incursió al camp rival que ha generat gran perill. Ha demostrat maduresa demanant el canvi quan ha constatat que no li quedaven més forces.

19-MAIA PARDO. Discreta dins i fora del camp, aquesta disciplinada defensa fa un treball de formigueta imprescindible per a l’equip, poc vistós però constant. Sempre és al seu lloc per aturar les davanteres rivals i donar sortida a les jugades des de la rereguarda.

16-LAIA OBRADÓ. La capitana, sempre ordenant la defensa i liderant l’equip des de darrere, té una capacitat sorprenent per aturar contraatacs reapareixent quan sembla que ja ha estat superada. En reiterades ocasions ha trencat el centre del camp rival i generat perill amb les seves passades llargues verticals, com en l’assistència del quart gol.

11-NATÀLIA CALABIA. Atleta imparable, aquesta lateral dreta infantil és una moto que mai acaba la benzina. Després de recuperar pilotes en defensa, supera rivals amb una facilitat impressionant per iniciar ràpides transicions cap a l’atac. Ha madurat molt aquesta temporada i darrerament està incommensurable.

12-BLANCA RIERA. Una altra jugadora infantil que ha fet un gran canvi des del començament d’aquesta temporada. Segura i eficient, tant quan ha jugat al mig del camp com en defensa, ha intervingut amb criteri i sense complicar-se i ha tingut molt clar el que calia fer en cada moment.

17-MIREIA LÓPEZ. Treballadora incansable al mig del camp i generosa en l’esforç, sempre era a sobre de les adversàries per no deixar-les pensar. És una altra de les que fan una feina imprescindible perquè altres puguin lluir. Va ser un acte de justícia que fos precisament ella qui marqués fa unes setmanes un gol a l’últim segon que ens va donar un punt importantíssim. Contigo empezó todo.

6-NOA VERNET. La més llesta de la classe, aquesta menuda jugadora infantil ha estat el cervell de l’equip i ha dominat el centre del camp, fent ballar al ritme del seu compàs tant les seves companyes com les jugadores rivals. No ha desconnectat en cap moment i ha fet el seu millor partit en futbol onze d’aquesta temporada.

7-ANA OLMEDO. Jugant més endarrerida que en altres ocasions, ha anat de menys a més i, si a la primera part li ha tocat fer una feina més gris i no ha estat tan encertada, a la segona ho ha compensat amb bon joc, un pal i els dos darrers gols, el cinquè d’un penal executat amb seguretat i mestria i el sisè amb un xut de traca i mocador que ha meravellat propis i estranys i la converteix en pitxitxi de l’equip.

23-CHIARA POVEDANO. La portera reconvertida avui en extrem esquerre ha resultat ser una arma secreta letal. Jugant a cama canviada, fent un joc fàcil i directe, ha donat gran profunditat a l’equip i ha desbordat una vegada darrera l’altra. Ha tingut les primeres ocasions del partit, que només no han acabat al fons de la xarxa per la manca de decisió pròpia de qui no està acostumat a assumir aquest rol. Ha provocat faltes perilloses i un penal a favor que no era el primer que l’àrbitre hauria hagut de xiular.

3-ALBA EGEA. Aquesta petita davantera alevina ha debutat en futbol 11 en el millor dia, jugant una bona estona a cada part. Davant de jugadores que la superaven de molt tant en estatura com en edat, no s’ha arrugat en cap moment, ha demostrat la seva qualitat i fins i tot ha creat situacions de perill. Ha obligat les defenses vallesanes a estar sempre atentes i no poder-la descuidar.

20-ALICIA RAMOS. Tot ganes i coratge, la nostra temperamental davantera no ha deixat de batallar en tot el partit. Ja havia marcat al partit anterior i avui el seu esforç ha tornat a tenir premi, aquest cop per partida doble, amb el tercer gol i una estona després el quart amb un toc subtil de gran precisió. També ha estavellat una pilota al pal, perquè avui cada doblet ha estat amanit per una pilota a la fusta.

10-INÉS RUIZ. Reina absoluta de la primera part, amb les seves cavalcades i regateigs per la banda dreta ha desbordat les de Castellar una vegada darrere l’altra. Ha marcat el gol de l’empat quan l’equip més ho necessitava, ha estampat un xutarro al mig del travesser que gairebé trenca la porteria quan tots ja estàvem a punt de cantar el gol i, quan acabava de començar la segona part, ha fet el gol que ens posava per davant en el marcador i que canviaria la dinàmica del partit. Aquesta jugadora infantil ha fet aquesta temporada una evolució espectacular i avui més que mai ha fet honor al número que porta.

NO HI EREN PERÒ AQUESTA VICTÒRIA TAMBÉ ÉS SEVA

PATRICIA PORTILLO. Centrecampista omnipresent de xut potent i precís i que no dona mai una pilota per perduda, és una llàstima que avui no ens hagi pogut acompanyar. Sempre hi és i, si no fos per ella i les companyes que va convèncer per venir, aquest equip no hauria arribat a existir. Amb les que jugaven i el cos tècnic, és la principal responsable del que hem vist avui a Castellar.

MIREIA FORT. Amb les seves curses per la banda dona una profunditat a l’equip que avui ha pogut suplir la Chiara. Ha tingut una temporada difícil per una lesió inoportuna que l’ha tingut mesos apartada dels terrenys de joc. Confiem que les properes setmanes es contagiï de l’estat d’ànim de l’equip i en puguem veure la millor versió.

EMMA SÁNCHEZ. De xut impressionant, encara li queden unes setmanes per marcar en un partit un gol com els que fa als entrenaments. Estem convençuts que ho aconseguirà i que això la farà créixer en confiança.

LAURA BESOLÍ. L’actitud d’aquesta jugadora és digna de la més gran admiració. Malgrat les dificultats per compaginar el futbol amb la seva vida laboral, sempre que pot ens acompanya, segueix amb disciplina i sense posar un però les instruccions del cos tècnic, i es deixa la pell sobre la gespa.

NÚRIA PALAU. Les lumbàlgies i altres problemes de salut li han impedit estar al 100% aquesta temporada. Sempre anima les companyes i mai deixa de donar suport a l’equip.

CARLA GONZÁLEZ. Aquesta jugadora infantil del primer any és una de les grans promeses del Sants. Va debutar en el club jugant i marcant en un partit del Juvenil B i, malgrat la seva edat, sempre que juga amb nosaltres, i ja ho ha fet uns quants cops, és un revulsiu per a l’equip.

COS TÈCNIC

DAVID POVEDANO. Després de quatre anys a la Unió Esportiva Sants, la seva petjada és present a tota la secció de futbol femení del club. Té responsabilitat en la brillantíssima temporada que està fent el Juvenil A, que té moltes jugadores que s’han format i han crescut amb ell; és el gran “culpable” de l’existència d’un segon equip Juvenil, en el que només ell va creure en tot moment i que no hauria estat possible sense la seva tenacitat, i ha sabut reinventar i renovar l’Infantil-Aleví, amb noves generacions de jugadores que ja piquen a la porta de les grans. Apostant a vegades per futbolistes en les que pocs altres entrenadors haurien cregut, la llista que està deixant de jugadores irreconeixibles per a qui les havia vist començar ja comença a ser impressionant.

JOSE GARCÍA. Fent sovint de contrapunt al David, aquest ex-entrenador de l’Espanyol, que poc s’imaginava les dificultats que es trobaria venint a un club més modest per portar equips de jugadores inexpertes, ens ha aportat tot aquest curs la seva experiència i el seu saber fer. Avui no ha pogut venir i s’ha perdut el nostre millor partit, però aquest resultat també és mèrit seu i fruit de les seves aportacions durant tota la temporada.

Eduard

Check Also

La crònica de l’Escola

Parc – Escola 2 – 2 Empate en el campo de Marina en un partido …