IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica del Femení Juvenil B

La crònica del Femení Juvenil B

Sabadell B – Femení Juvenil B  22 – 0

Trobar nenes que vulguin jugar a futbol i que tant elles com les seves famílies es creguin que poden, i que poden fer-ho en competicions oficials, és encara, malauradament, una tasca massa difícil. Per això, quan a començaments de l’estiu ens vam adonar que aquesta temporada difícilment podríem encabir en un sol equip totes les jugadores que hi hauria per al Femení Juvenil-Cadet, molts vam veure clar que no ens podíem permetre –que el Futbol Femení no es podia permetre– enviar-ne cap a casa, i que havia arribat el moment de fer un altre pas endavant i aconseguir tenir un segon equip a la categoria. Això només seria possible si trobàvem més noies que volguessin venir al club, i s’ha de dir que, si finalment ens n’hem sortit, ha estat gràcies a l’esforç de molts actors, tant del cos tècnic del Femení, com de famílies i les mateixes jugadores.

Ho hem aconseguit, però, per la mínima, i no sense enormes dificultats que el resultat d’aquest cap de setmana posa de manifest. Si a la pre-temporada, jugant contra equips poc experimentats com el nostre, vam aconseguir fer un joc ordenat i ser competitives, ja sabíem que quan ens haguéssim d’enfrontar a un equip més potent i bregat aflorarien totes les nostres mancances i quedaria en evidència la nostra inexperiència. Perquè en aquest equip només hi ha dues jugadores que l’any passat ja competissin en aquesta categoria, i n’hi ha unes quantes que no jugaven cap competició oficial de futbol. Això, que a aquestes edats segurament seria impensable al futbol masculí, és una dificultat afegida però també ens omple d’orgull, perquè l’única manera de fer créixer de veritat el futbol femení és aconseguir que més noies hi juguin. I hem fet un equip nou sense haver-ne desfet cap altre, un mal endèmic que es repeteix any rere any al futbol femení.

Debutar amb una derrota contundent com aquesta és molt dolorós, i ara ens toca aixecar els ànims de les nenes i seguir endavant. Sabem que ens queda molt per aprendre, que patirem altres derrotes com aquesta i que no serà fàcil consolidar aquest equip, que aquest any segur que no guanyarà cap títol, però també sabem que es pot convertir en un grup competitiu si totes i tots ens ho creiem, i aspirem a aconseguir-ho. I confiem plenament en el cos tècnic format pel David i el Jose, que afronten amb valentia aquest repte majúscul i que per moments pot ser molt desagraït.

El Sants, un club amb tanta tradició i amb tants equips de futbol base, com hem vist a la presentació, no havia tingut en anys recents –potser mai en la seva història?– un segon equip femení de futbol onze. Així doncs, som un equip sense passat, però amb present i esperem i desitgem que també amb molt de futur.

_Orgulloses_ de jugar a futbol, visca el Sants i visca el Femení!

Eduard Obradó

Check Also

La crònica del Femení Infantil

Seagull – Infantil Femení 2 – 1 Señoras, señores, fin de temporada. Mi resumen es …