IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / La crònica del Martí Odriozola

La crònica del Martí Odriozola

El Sants s’exhibeix contra el Girona B i suma el segon punt de la temporada

L’equip de Lossio va ser molt superior als gironins a la segona part, va dominar la pilota i va tenir un munt d’arribades a la porteria rival. Només la falta de gol va impedir que s’endugués la victòria

El Sants va sumar dimecres al vespre un valuós punt contra el Girona B a l’Energia. I és valuós no només perquè va significar el segon partit amb premi de la temporada i va ser contra un rival de la part alta, sinó que –sobretot– reforça l’autoestima de l’equip per la manera en què el va aconseguir i demostra que, de mica en mica, les coses van sortint. Poques vegades havíem vist un Sants tan superior, tan actiu en atac, tan insistent i tan autoconvençut que podia aconseguir la victòria. Les ganes i el futbol hi eren, va faltar el gol. Aquesta bona actuació col·lectiva, amb alguns noms destacats, va arribar sobretot al segon temps, després d’una primera part on el domini havia sigut altern i el duel havia tingut fases favorables per a cada equip.

De sortida, Tito Lossio va apostar per alinear Calatrava, Guillermo, Michu i Markus, quatre jugadors amb caràcter ofensiu a la recerca d’un gol que se li continua resistint massa al Sants. A la resta de l’onze, Juli tornava a la banqueta i només hi havia un canvi respecte al partit del diumenge contra el Figueres; Èric Ruiz entrava en el lloc de Batalla.

La primera aproximació va ser del Girona, en una centrada a l’àrea que va rematar Adrià Gené i que Èric va poder tapar. Poc després, la primera arribada de perill del Sants va ser de Guillermo, a la sortida d’un córner, amb un xut a la mitja volta que va sortir desviat. I aquest va ser, a trets generals, el guió del primer temps: ocasions alternes a banda i banda i poc control al mig del camp. Al 15’, Terrats va penjar una falta a l’àrea que Antonell va aturar sense dificultats i el mateix Terrats ho va tornar a intentar al cap d’una estona amb un potent xut exterior que va sortir per damunt del travesser; va ser, segurament, la jugada de més perill fins aleshores. També ho va provar Turmo, amb una jugada per la banda dreta que Èric va poder enviar a córner. Al minut 35, Gonpi va aprofitar un refús de la defensa del Sants des de la frontal, però el seu xut va marxar desviat.

A l’altra porteria, el Sants va tenir un parell d’ocasions en la recta final de la primera part. Poc abans de la rematada de Gonpi, Calatrava havia fet un bon xut que havia sortit per damunt del travesser. I ja al minut 42, Caltrava va centrar una falta que va refusar la defensa del Girona i en la qual els jugadors blancs-i-verds van reclamar unes mans. Sense temps per més, el partit, obert, disputat i pendent d’algun detall per decantar-se cap a un costat o un altre, va arribar al descans.

El segon temps va arrencar amb una primera fase una mica caòtica, amb situacions de cert desconcert i amb massa arribades dels de Vizuete. D’entre les ocasions a la porteria santsenca, cal destacar diverses faltes laterals des de la zona de tres quarts penjades a l’àrea, entre les quals hi va haver dues jugades de perill. Una primera on els futbolistes visitants van reclamar un penal per unes possibles mans d’Abdul a l’àrea del Sants. Poc després, al minut 13’, Terrats va penjar una gran centrada a l’àrea, Gamell va pentinar la pilota i Antonell va haver de reaccionar a l’instant per treure la pilota de la línia de gol en dos temps i gairebé des de terra. “Pocs saben la dificultat d’una falta frontal on tothom es creua. Treballem molt la velocitat de reacció per evitar gols com aquest”, destacava José Gimbel, l’entrenador de porters, en un tuit després del partit.

A partir d’aquí, el Sants va prendre el timó del partit i va ser el clar dominador del duel. Va tenir arribades, centres a l’àrea i molts córners; incomptables pilotes a l’àrea que acabaven rebutjades per la defensa visitant. Al minut 60, Markus va fer una jugada per la banda dreta, tot sol, i quan anava a entrar a l’àrea des de l’extrem, Gamell el va fer caure, però l’àrbitre no va considerar-ho com a falta. Més tard, Miguel va iniciar un contraatac amb una passada cap a Calatrava, que va arribar a la zona exterior i va amenaçar amb un xut perillós que va fregar el travesser. De fet, Calatrava i Miguel va ser dos dels jugadors més actius en atac i amb més ocasions per superar a Jaime.

Per la seva banda, el conjunt gironí ho va intentar amb alguna contra aïllada, però entre Antonell i la defensa local van aconseguir evitar el perill. El Sants va intensificar el seu setge a la recta final, va tancar el Girona i es va bolcar a la porteria gironina. I abans del final, hi va tornar a haver-hi espai per la polèmica. Abdul va penjar un servei de banda a l’àrea, la pilota va caure a la frontal de la petita i els jugadors del Sants van reclamar penal per unes possibles mans Jandro. Calatrava va resoldre la jugada amb un xut desviat. Més tard, Ot i Miguel van connectar a la zona de tres quarts, Miguel va fer un bon retall, va rematar des de la frontal i va reclamar un altre penal per unes mans massa separades del cos que van desviar la pilota. Per l’àrbitre, res de res.

Ja al temps de descompte, el Sants va exhaurir les oportunitats d’avançar-se al marcador; ningú pot discutir-li que no hi anés fins al final. Al minut 92, Domingo va penjar a l’àrea una falta des del mig del camp, Cura va rematar amb el cap i Jaime va enviar la pilota a córner amb la punta dels dits. Poc després, Miguel va centrar un córner buscant el gol olímpic, però el pal va escopir la pilota. Per centímetres. El conjunt santsenc va acabar sumant un punt de molt mèrit, però que –veient com havia anat el partit– semblava insuficient. No obstant això, i sens dubte, l’equip segueix creixent i va tornar a demostrar que sap competir fins al final. I gaudeix. “Seguim en les mateixes amb l’arbitratge, per no xiular el primer penal en contra n’hi ha tres a favor que no ens xiulen. Un cop més per fer-s’ho mirar. Un partit de 10 contra un rival de moltíssim nivell”, reivindicava el capità santsenc, Cristian Mulero, a la xarxa.

Diumenge que ve el Sants visitarà el Vilassar de Mar en l’últim partit d’aquesta marató de cinc enfrontaments en quinze dies i que també serà el darrer l’últim desplaçament de l’any. Jugaran cara a cara els dos últims classificats i els dos únics equips que encara no coneixen la victòria; un dia més, el Sants tindrà entre cella i cella aconseguir els primers punts de l’any a domicili. L’equip santsenc descansarà el diumenge 13 de desembre i tancarà el 2020 a l’Energia contra l’Horta.

SANTS: Antonell; Domingo, Èric, Cura, Abdul; Ot, Miguel; Calatrava, Markus, Guillermo i Michu (Juli, 2, 69’).

GIRONA B: Jaime; Gamell, Dan, Pachón (Adrià Gené, 77’), Ferran, Jandro (Èric, 86’), Turmo (Pau Víctor, 64’), Sulei (Naranjo, 86’), Terrats, Gonpi (Keno, 64’) i Arnau.

ÀRBITRE: Juan Manuel Martín Varas (Baix Llobregat). Grogues als locales Michu i Domi i al visitant Jandro.

Fotografies del Jordi Cura i la Mònica González

Check Also

La Crònica del Martí Odriozola

La primera espelma del centenari El Sants va superar el Figueres per la mínima el …