IMPORTANT
Home / força sants / Comunicació / La crònica del Martí Odriozola

La crònica del Martí Odriozola

El Sants no pot culminar la remuntada contra el Reus B (1-1) i veu com s’acaba el somni de l’ascens a Tercera

Els homes de Tito Lossio van fer un molt bon partit, van donar-ho tot i no es van rendir en cap moment, però, al final, no van poder culminar la remuntada a Cambrils. Els santsencs tornaran a jugar a Primera Catalana la temporada que ve.

Com d’injust pot arribar a ser el futbol! Ho intentes, ho proves, ho dónes tot i no obtens recompensa… I el teu rival, sense fer res de l’altre món, arriba a la glòria. Com és la competició… Però, en el fons, són faves comptades: qui fa més gols guanya. I en aquesta promoció d’ascens, el Sants ha pecat, i molt, de poca efectivitat a l’àrea. Quan t’hi jugues tant, el futbol et permet pocs errors i, com que els de Tito Lossio van errar més del compte, estan condemnats a repetir curs a Primera Catalana.

I això que el partit dels santsencs, tant el dissabte com el d’anada, va ser impecable a nivell de joc i de domini; els verd-i-blancs van tenir la possessió controlada en tot moment i no van patir en accés en defensa. Tanmateix, el poc encert davant de Sillero els va sentenciar.

L’enfrontament va començar amb la tònica de l’anada, amb un Sants amb el monopoli de la pilota, que sortia des del darrere de peus de Mulero i Alberto i intentava construir el joc en vertical. La primera ocasió la va tenir Crivillés, que veient l’atapeïda defensa del Reus B, va intentar-ho des de l’exterior, però Sillero va blocar el xut sense dificultats. Al cap d’uns minuts, Picolo va provar sort amb una rematada de cap a la sortida d’un córner, però la pilota va marxar fregant el pal dret de la porteria local.

El Sants dominava, però els del Baix Camp també jugaven les seves armes i, al contraatac, van estar a punt d’avançar-se. Va ser Jaime, que va recollir un rebuig de Yamandú a un xut potent des de la frontal i que va enviar la pilota fregant la creueta de la porteria santsenca. El Reus amenaçava.

Però el Sants va ser qui va colpejar primer i ho va fer de peus de Borrull, que sempre apareix en les cites importants. Ja al minut 45, va rebre la pilota a l’interior de l’àrea i en una posició semblant a la del dia de l’Andorra, va connectar un xut que després de tocar al pal va entrar a la porteria. No hi va haver temps per més i el Sants arribava al descans sabent que era a només un gol de l’ascens a Tercera. Els jugadors marxaven al vestidor més convençuts que mai de poder aconseguir la gesta.

La segona part va mantenir la dinàmica del primer temps i els Sants va continuar impecable en la pressió i en la construcció ofensiva; dictava el ritme, accelerava quan calia i retenia amb encert les pujades dels locals. De nou, però, faltava efectivitat. La més clara la va tenir el Xèrif Navarro, quan es va plantar davant de Sillero i no va aconseguir superar el porter local.

El partit continuava dominat pels visitants, però la pilota aturada els va tornar a fer mal. Al minut 75, sortint d’un córner des de l’esquerra de la porteria de Yamandú, Marcel es va alçar enmig de la defensa santsenca, va connectar una bona rematada i va superar el porter uruguaià, que no va poder fer res per evitar l’empat del Reus B. Amb aquest gol, poc canviaven les coses, ja que el Sants seguia necessitant un gol per mantenir-se viu; l’única diferència era que l’1-2 forçava la pròrroga.

I ningú pot retreure que el Sants no ho seguís intentant i hi posés fe, esperit, cor, cap i cames per marcar un gol. Peke en va tenir una amb una rematada de volea a una pilota que queia a plom, però, tot i el coratge de petit més gran, Sillero la va poder treure. Els jugadors ho van seguir intentant fins al xiulet de l’àrbitre, però finalment no van aconseguir un gol que hauria canviat el curs de la història.

I és que amb el final del partit, la frustració va entrar en escena. Els futbolistes del Sants, abatuts, ploraven desconsoladament a la gespa del Municipal de Cambrils mentre l’afició –impecable un partit més– els intentava animar. No era suficient… Haver perdut el tren a Tercera feia mal, molt mal, després de recordar com ha anat tota la temporada…

Però, com deia el mestre, el futbol és així, i ara toca aixecar-se i tornar a començar! L’Operació Ascens no ha mort, ni de bon tros, l’hem guardat a la nevera per quan la tornem a necessitar. La temporada que ve el Sants reapareixerà més fort i estarà decidit a tornar-ho a intentar! La història espera, el futbol ens en deu una!

PD1: En principi, aquesta setmana el Tribunal Català de l’Esport s’ha de pronunciar sobre la famosa polèmica al camp de l’Horta. Si dóna la raó al Sants, els santsencs accedirien a Tercera Divisió i, la temporada que ve, el grup 5 de Tercera podria ser de 21 equips (amb l’Horta i el Sants).

PD2: L’afició santsenca es va queixar del tracte que va rebre per part del Reus B durant els 90 minuts al Nou Camp Municipal de Cambrils. Per no coincidir amb els seguidors reusencs –i després dels incidents de l’anada–, van haver d’estar drets, al sol i arraconats a una cantonada.

 

REUS B: Sillero, Vargas, Alex, Miranda, Torre, Modest, Miravent, Lora (Roger, 63’), Marcel, Jaime (Fabra, 78’) i Edgar (Domenec, 70’).

 

SANTS: Yamandú, Fabregat (Peke, 46’), Alberto, Cura, Picolo, Crivillés, Mulero (Guille, 65’), Aleix, Gaudioso, Borrull (Xavi Pérez, 70’) i Navarro.

 

GOLS: 0-1, Borrull (45’) i 1-1, Marcel (75’)

 

ÀRBITRE: Arnau Capdevila Espitia (Col·legi de Lleida). Grogues als locals Miravent i Fabra i als visitants Mulero i Alberto.

Fotografies: Sergi Loras i Tània Soler

Check Also

La crònica de l’Aleví A

Aleví A – PBCollblanc Sants 6 – 4 Partit molt intens contra un rival directe, …