Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Noticies relacionades
Un gol en pròpia porteria condemna el Sants al Nou Sardenya (1-0) en un partit ensopit
L’Europa va imposar-se al conjunt de Tito Lossio sense cap xut entre els tres pals i en un partit amb poques jugades ofensives. Amb aquesta nova derrota, els santsencs continuen cuers de Tercera Divisió i ja són a sis punts de la permanència
El Sants continuava el diumenge contra l’Europa el seu particular tourmalet contra els equips de la part alta de Tercera Divisió. I el derbi barceloní al Nou Sardenya no era, precisament, un escenari propici perquè els santsencs s’estrenessin a domicili. Ara bé, el conjunt de Lossio cada cop té més urgència per sumar i necessitarà esgarrapar punts d’on sigui per acostar-se a la salvació. Diumenge tampoc va ser el dia. En un duel igualat i amb poc protagonisme dels atacs, una jugada ràpida a la banda dreta escapulada va ensorrar les aspiracions santsenques.
D’entrada, Tito Lossio va sortir amb un esquema diferent de l’habitual: amb Fabregat i Casals a les bandes, com a carilers per estirar les jugades, i una línia de tres centrals amb Èric Ruiz, Alberto i Picolo. A la punta d’atac, Sumarroca acompanyava a Navarro, en un dia en què Josele i Guillermo van començar a la banqueta.
Sobre la gespa, el joc estava força anivellat a banda i banda, sense un dominador clar, tot i que l’Europa va començar tenint una mica més la pilota. A la primera part, d’ocasions clares n’hi va haver una a cada banda; per l’Europa, un xut de Jiménez des de la frontal que va marxar a la dreta de la porteria d’Antonell i, pel Sants, un intent exterior de Casals que va blocar Priego. Amb això i poca cosa més, el partit va arribar al descans.
A la represa, Vilajoana va moure el seu esquema i va apostar per endarrerir Pastells a la posició de lateral dret per guanyar pes a la banda per sortir des del darrere; li va funcionar i Pastells va ser un dels millors del segon temps pel conjunt local. I també s’ha de reconèixer que a la segona part els dos equips van ser més propositius en atac. D’entrada, pel Sants, Aleix va centrar una pilota a l’àrea que Guille no va poder caçar per ben poc. Pels escapulats, una de les més clares va ser una falta directa que el pitxitxi de la categoria, Jordi Cano, va picar al minut 53 i que va sortir fregant el pal. La resposta del Sants, al cap de dos minuts, va ser de Casals, amb una volea recollint un refús defensiu després d’una centrada des de la banda. Però la pilota també va marxar desviada.
Abans del gol, l’Europa en va tenir una altra, amb una centrada al 67’ des de la línia de fons; Guti va evitar que la pilota sortís a fora –davant la protecció d’Alberto– i va centrar-la, però el xut de Cano des de la frontal va marxar desviat. I sis minuts més tard, Jiménez va forçar el gol; el davanter va estirar una jugada a la banda dreta, va penjar la pilota a l’àrea i Alberto va acabar enviant el seu refús a dins de la porteria. Jugada gairebé aïllada i –seguint el mateix esquema que el partit al Narcís Sala de feia quinze dies– el Sants veia com el rival s’avançava. Amb ben poc, l’Europa ja anava per damunt al marcador. Tot just després, Lossio va fer el primer canvi i va fer entrar Josele en el lloc de Picolo; una substitució que l’entrenador del Sants va retocar just abans de produir-se fruit del gol que havia encaixat el conjunt santsenc.
I en la recta final del partit, el Sants sí que va tenir alguna oportunitat d’empatar. La més clara, una centrada d’Aleix des de la banda, a la qual no va arribar Sumarroca amb el cap i que Navarro va acabar enviant per damunt del travesser. Poc després també van provar-ho Guille i Casals amb dos xuts en dos minuts que van sortir desviats. Mentrestant, en els últims minuts, l’Europa hauria pogut sentenciar després d’un ràpid contraatac de Cano que va resoldre Joel Jorquera amb un xut que va acabar refusant la defensa visitant.
Amb els noranta minuts exhaurits, el Sants va sumar una nova derrota a domicili i va desaprofitar un partit que tenia ben enfocat per puntuar. L’Europa, sense cap xut entre els tres pals, aconseguia endur-se els tres punts en un partit en què, de nou, la precisió i encert a l’àrea –combinats amb un punt de sort– havia decantat la balança.
Amb aquesta nova desfeta, el Sants continua cuer, a un punt de l’Igualada i a sis del Banyoles, que va caure a casa contra el Santfeliuenc i marca la permanència. I ja comença el compte enrere fins al maig, a falta de dotze partits pel final. A més, els santsencs acumulen vuit partits sense guanyar, la pitjor ratxa des del retorn de l’equip a Tercera Divisió.
Diumenge que ve, 8 de març, els de Lossio rebran a l’Energia el Terrassa, el segon classificat –empatat amb el Sant Andreu, el tercer– i que necessita els punts per mantenir la persecució al lideratge. Els terrassencs encadenen tres partits seguits sense encaixar gol a domicili. Serà una nova prova de foc pel Sants.
EUROPA: Priego; Guillén (Alfons Serra, 57’), Alberto, Castell, Guti; Pastells (Àlex Cano, 82’), Jordi Cano, Uri, Prats; Jiménez i Martínez (Joel Jorquera, 63’).
SANTS: Antonell; Fabregat (Djibi, 86’), Èric Ruiz, Alberto, Picolo (Josele, 75’), Casals; Mulero (Sergio Rodríguez, 80’), Aleix, Guille; Navarro i Sumarroca.
GOL: 1-0 (Alberto, p. p., 73’).
ÀRBITRE: Marcos Fernández Quintero (Barcelona). Grogues al local Jiménez i als visitants Guille, Casals, Picolo i Èric Ruiz.
Fotografies de Jordi Cura
