La Salle Bonanova – Juvenil C 0 – 2

Tot i el resultat abultat de la primera jornada efectiva (el partit contra el Pubilla es va ajornar), més o menys va esdevenir allò que esperàvem: camp molt petit i “catenaccio” del rival.

Tot el partit va consistir en un intent de jugar (les dues línies tant ordenades no ho permetien) contra un mur. Si a això afegim que, en alguna contra aïllada, ens haguessin pogut fer mal, imagineu el consum de solinitrina del cos tècnic. Vàrem caure en el parany, i la paciència i el toc ens van abandonar: ens dedicàvem a llençar, tot i les consignes del míster. Afortunadament, de vegades, el futbol fa justícia i una clara mà d’un defensor ja al minut 40 ens va permetre d’avançar-nos en el marcador (Cortada).

Tot i el desavantatge (i l’enfadament del míster rival que, sota el meu punt de vista va perdre els papers en alguns moments), el rival no es va obrir i continuava intentant ficar-nos la por al cos amb alguna contra.  A les acaballes, i perquè deixéssim de suar, l’Ochoa va aprofitar una de les poquíssimes errades defensives per sentenciar.

Ara toca continuar treballant i, amb una mica de sort, intentar aconseguir una altra primera per al Juvenil (compte! queda pràcticament tota una volta).

Moltes gràcies a en Sergi que va estar perfecte!

Només un comentari final.  Cada cop em sento més orgullós de com som la gent del Sants.  Tot i situar-nos a la zona alta de la ciutat, ni rebuda, ni pilotes i bronca de l’àrbitre perquè vaig lliurar les fitxes molt tard… És clar que si ni et reben, ni t’avisen…  Tot el contrari a allò que un servidor, i entenc que la resta de delegats de la Unió Esportiva, fem cada jornada.  Que n’aprenguin!

José Luis Moreno