Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Noticies relacionades
Martinenc, FC 4 – INFANTIL D 1, partit corresponent a la 24a jornada del Grup 15 de la Segona Divisió
“Massa càstig”
Sí, massa càstig perquè vàrem matinar, massa càstig perquè vàrem anar “en cuadro”, massa càstig perquè els pares vàrem haver d’esperar vint minuts per a l’entrepà, massa càstig perquè em demanen substituir a la ploma més preclara de tots els cronistes del club (i ell retrobant-se en el camí) i massa càstig, sobretot, perquè el resultat, sota el meu humil criteri, no reflecteix el que va passar al terreny de joc.
En un asolellat matí (que després es va enfosquir) s’enfrontaven els nostres contra un equip de segon any, on destacàvem quatre torres més altes que quan em van “tallar” per fer el servei militar (coses del petit suisse, pensó) A més, com ja he dit, nosaltres ens presentàvem en quadre (incís, les vacances comencen quan no hi ha jornada, nois…) i, com ja sabeu (i no faré valoracions) sense l’Alejandro. Hem d’agrair sincerament, l’aportació i ajut del Serrat i en Mario: gràcies, nois. Primers minuts de tempteig que ja van mostrar el que seria el desenvolupament posterior: ells pilota llarga a seguir, joc fort (fregant la duresa en ocasions) i… suerte! Els nostres, quan podien, intentant tocar per contrarestar el físic. I, la veritat sia dita, vàrem trobar les primeres ocasions abans que ell (Polete, Serrat i el Ninu) i només la manca de definició ens va impedir marxar al descans amb una merescuda avantatge. Malauradament, en una jugada aïllada (en Fran, això sí, n’havia tret dos o tres de bones) van posar-se per davant a quatre minuts del final.
No volíem portar la malestrugança, però al descans alguns pares ja parlàvem del tema físic a la segona. Si hem de ser honestos, a partir de la segona meitat d’aquesta, els nens estaven fosos (lògic) tot i que també les varem tenir amb uns quants un contra un de’n Serrat que tirava unes diagonals increíbles, que tampoc no vàrem aprofitar. Tot i mantenir el to, després d’una falta perillosa a favor, el contrari es va tornar a avançar en la contra següent (un cert desajust) Tot i així, el Serrat es va marcar un golet de traca i mocador, probablement en la jugada pitjor trenada i això ens va fer concebre alguna esperança. Aquesta va desaparèixer quan, tot just arribaven al minut vint de la segona es van tornar a avançar, i, poc després i amb l’equip fos, van fer el quart deu minuts abans de finalitzar.
En resum, que no podem anar “en cuadro”, que trobem molt a faltar l’Alejandro, però que jo destacaría l’actitud dels que van ser-hi, que en cap moment van abaixar els braços. Desastrosa la “colegiala, colegiala, colegiala…” (per a tots dos) i un gomet vermell als nens i cos tècnic de l’equip contrari que van passar de la duresa al joc brut, i després a l’insult fácil, quan ja havia acabat el match.
José L, en substitució de Fede Clarés
