IMPORTANT
Home / Noticies / Cròniques / Massa càstig per l´Infantil D

Massa càstig per l´Infantil D

SARRIA, C.P. C: Antonio Albert, Mikel Ortega, Pol Tarre, Marc Descals, Marc Vilanova, Marc Llenas, Oriol Cardeña, Gerard Calvo, Arnau Palmarola i Bruno Polo.

 

SANTS UE, D: Adrià Seijas, Aleix Batlles, Arnau Cubells, Joseba Guim, Oscar Carulla, Eloi Ibáñez, Polete García, Pau Moreno, Pol Clares, Alex Serrat, Alejandro Juan.

 

Canvis: Roger Guarro (per Pau, al 10), Fran Milian, Gabriel Albuquerque (per Adri i Polete, al descans), Marco Sodano i Marc Ramirez (per Pol i Oscar, al 47), Guillem Font, Jose Manuel Aquino, Pau i Pol (per Alejandro, Alex Serrat, Arnau i Eloi, al 56).

 

Camp: Estadi Municipal Can Caralleu, 14:45

Àrbitre: Alberto Calancha

Resultat: 7-3 (4-1 a la mitja part).

 

No entrava dins els plans del partit d´avui perdre amb un marcador tan ampli. Sempre que arrenca un partit, allò que succeeixi al camp té molt a veure amb el treball al llarg de la setmana però també amb factors com el dia que tenen els nois i la qualitat i joc del rival. La veritat és que s´ha repetit la mateixa sensació que en el partit de la primera volta: la diferència de joc no es correspon amb el resultat final. Algú comentava en acabar el partit que la decepció amb què els nens van finalitzar el matx no l´havíem vist fins ara. Aquesta sensació, malgrat l´esforç dels nois, era compartida a la grada, doncs no esperàvem un correctiu tan gran però sobre tot, tampoc prevèiem el desenvolupament del matx amb una primera meïtat per oblidar i una segona en què, ja a remolc del marcador, vàrem intentar jugar amb pressió sobre el rival però amb més cor que cap. És veritat que davant teníem un equip de segon any amb nois més formats, però això no ha de ser excusa per intentar argumentar el nostre joc. Un agraïment especial a en Alex Serrat que ens va acompanyar en aquest partit.

Malgrat la diferència de força i gambada dels xicots de Sarrià –segon any-, l´Infantil D va intentar jugar-li la pilota al rival. Al primer minut ja vàrem tenir el primer còrner en contra però al següent minut una gambada d´en Pol per l´esquerre va portar el primer apropament a l´àrea dels locals. Malgrat la lluita inicial, amb una defensa centrada, on novament va destacar l´Aleix (també bon treball d´Arnau i de l´Oscar i en Joseba a la segona), una entrada per l´esquerre al minut 9 acaba en un xut creuat que perfora per primer cop la nostra porteria, 1-0. Les entrades pels extrems del Sarriá ens van fer mal. Però una falta molt ben executada per Joseba, llençà en carrera a l´Alex Serrat (molt actiu i amb molt bon sentit del joc al llarg del partit) que marca sobre la sortida del porter, 1-1. Només un minut va durar l´alegria: una nova entrada de l´extrem local ara per la dreta finalitza en xut creuat que torna a posar per davant el Sarriá: 2-1. El “tal faràs, tal trobaràs” va tenir diverses alternatives: carrera d´en Serrat que es planta davant el porter que respon el Sarriá amb un còrner en què l´Aleix salva el gol quan ja entrava dins porteria; gambada d´Alejandro que es planta sol davant el porter local, rebutjant aquest el gol ja cantat i resposta dels locals en la mateixa jugada: contratac per la dreta, salvant l´entrada de la nostra defensa i marquen sobre la sortida de l´Adri, 3-1. Al minut 28, novament jugada per l´esquerre del seu extrem i xut creuat que posa al marcador el 4-1. Van tenir els locals alguna opció més, amb pal inclòs, però l´àrbitre va xiular el camí dels vestidors. Més joc dels locals i jugades aîllades nostres amb un mig camp que no aconseguia trenar cap jugada i manca de criteri que va donar la sensació a l´afició d´haver llençat la primera meìtat.

Al minut 3 de la reanudació, l´àrbitre va perdonar l´expulsió del porter local davant una entrada a en Alejandro, expulsió que hauria pogut canviar el signe del partit. El Sants, com a d´altres partits, va sortir amb la idea de pressionar els locals i aconseguir fer mal, més endollats i ara sí amb ganes d´intentar la remuntada: l´esperit d´en Gabri, perseguint la pilota i els rivals i cercant la verticalitat, van ser oxígen per l´equip. En Serrat i en Alejandro en dues ocasions i en Gabri, van tenir opcions d´apropar-se en el marcador amb diverses ocasions que van fregar el gol. Però novament, un altre pilota de còrner que no encertem a rebutjar (i van….), suposà un nou gol del Sarriá, 5-1. Malgrat jugar amb més intensitat i pressió, el joc del Sants seguia sense trenar ni combinar jugades. L ´empenta de la defensa (en Roger, l´Aleix, l´Oscar i en Joseba van bregar molt i van estar molt destacats), no va correspondre amb el mateix encert al migcamp. Amb la medular superada pel rival, la creació i combinació han estat inexistents, passant la pilota a en Alejandro, Guille o l´Alex Serrat (aquest ha treballat molt al llarg del partit) gairebé directe, sense control. Així però, al minut 20 una combinació de l´equip arriba a en Alejandro que després de desempallegar-se dels defenses marca de bon xut. Tres minuts més tard, al llençament d´una falta des de la dreta pel Sants, posem la pilota dins l´àrea i Roger, atent al segon pal, marca el 5-3 (maco i bon reconeixement pel treball que està fent en Roger). Per uns instants, va semblar que podíem entrar al partit amb els nois desbocats pel camp i pressionant el joc del rival. Van ser uns minuts intensos, però sense funcionament del cap. Així que amb l´equip a l´atac, havia de passar el que havia de passar: una passada llarga en contratac arriba al punta del Sarrià que marca per sobre de la sortida d´en Fran, 6-3. Dos minuts més tard, un llençament de falta ben executada i ajustada al pal, entra a la porteria sense que el nostre porter pugui fer res, 7-3. No va donar temps per res més i amb l´escalfor del sol de la jornada i la tristor per una derrota tan abultada, l´àrbitre xiulà el final del partit.

És veritat que sabíem de la dificultat dels 4-5 partits que estem disputant, ja que són equips  punters i amb jugadors de segon any. Però estem deixant de ser reconeixibles. Hem de recuperar un patró de joc que faci als nois disfrutar del cuir, tornar a guanyar la medular per engarçar el treball de la defensa amb els puntes. Les nostres opcions no poden verir de xutar cap endavant sense trenar joc. La cerca d´espais i aixecar el cap per trobar el company, són encara per treballar. És la importancia de tenir o no tenir la bimba, de treballar l´espai o no.

 

 

 

Check Also

La crònica de l’Albert Postils

El Castelldefels i els errors propis interrompen la marxa triomfal del Sants (2-0) L’equip blanc-i-verd …