Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
Suposem que a aquestes alçades tothom sap que el Sants ha recuperat la categoria i tona a ser equip de Primera Catalana. Va ser una eliminatòria no apta per a cardíacs i plena d’emocions, però al llarg de 92 anys d’història el nostre Club ha disputat moltes altres promocions. Ja que tenim tan fresca l’última farem una mica de memòria i us explicarem la primera.
A la temporada 1928/29 va néixer el Campeonato Nacional de Liga, d’aquesta manera es va instaurar el futbol professional, cosa que va deixar en inferioritat d’oportunitats als Clubs econòmicament modestos. El Sants, com molts d’altres, es va trobar que si els millors jugadors marxaven, també minvaven els seguidors i l’ombra de la desaparició de l’entitat va començar a aparèixer. El 17/6/28 es va convocar una assemblea on Joan Borràs i Mestres, president del Club, va decidir que el Sants havia de cercar una plaça d’elit.
La 1ª Lliga de Segona Divisió estava formada per 8 equips més dues places que havien de ser pels guanyadors d’una lligueta de 10 equips en la qual estava inclosa la Unió. Els rivals eren d’un potencial econòmic molt superior, això va fer que la delegació blanc-i-verda que es va desplaçar a Madrid no quedés gents contenta; els rivals eren: Barakaldo, Extremeño, Llevant, Logroño, Patria (Zaragoza), Racing Ferrol, Tolosa, Langreo i Gimnàstic (València).
El 23/12/28 es va jugar el primer partit contra el Llevant guanyant el Sants per 2-1. El dia 30 es va jugar a València contra el Gimnàstic i tot i perdre 3-0 la Unió va passar la ronda.
La final va ser el 6 de gener en front el Barakaldo, però es va jugar a San Mamés perquè hi capigués més gent. El Sants es va desplaçar en tren i va tenir molt bona acollida entre l’afició basca, ja que l’expedició catalana va ofrenar amb un ram de flors la tomba del desaparegut Rafael Moreno “Pichichi” (com a reconeixement al gran nombre de gols que va marcar aquest jugador, quan al 1953 es va instaurar el premi al màxim golejador se li va posar el seu sobrenom: Pichichi). En la fotografia podem veure a Manolo Castillo, un dels millors “pichichis” dels que ha disfrutat la nostra Entitat.
El dia de reis de l’any 29 el Sants va formar la següent alineació: Casanovas, Torredeflot, Olm, Besolí, Climent, Calvet, Creixell, Cuchi, Miró, Pous i Landa. En el minut 52 Calvet va fer el 0-1, tot normal fins al minut 60, quan l’àrbitre Unanué va assenyalar un penal a favor dels biscaïns per una mà inexistent de Torredeflot, però Larburu el va fallar.
Poc després va arribar la segona jugada polèmica, Casanovas va aturar una pilota que prèviament havia anat al pal, l’àrbitre va assenyalar d’immediat lliure indirecta dins de l’àrea perquè va considerar que havia fet més passos dels reglamentaris, malgrat les protestes dels santsencs es va xutar la falta i la pilota va acabar als peus d’Aurré, que en fora de joc va marcar l’1-1. Degut a les protestes l’àrbitre va expulsar al santsenc Creixell per insults. Però el pitjor va passar en el minut 70, Miró va xutar i el defensa Ostoreca va desviar la pilota amb la mà, l’àrbitre va fer veure que no se n’enterava i la paciència dels blancs-i-verds va arribar al límit, el delegat Jaume Domingo va entrar al terreny de joc, va parlar amb el jugadors i van decidir retirar-se. El públic bilbaí va ovacionar el gest santsenc.
El Barakaldo va reconèixer els errors de l’àrbitre i juntament amb el Sants es va fer una sol·licitud per tornar a jugar el partit, però la Federación Española es va pronunciar al cap de quatre dies i va dictar sentència en contra de la Unió, ocupant les dues places Barakaldo i Tolosa.
Estant a punt d’iniciar-se el Campionat de Catalunya el Sants s’hi va apuntar desestimant l’opció de jugar a la Liga Española.
