Sabies que??

9 abril, 2017 General 1,778 Views

Al llarg de la història del nostre Club s’han viscut una sèrie de situacions una mica extraordinàries, fins i tot n’hi ha de còmiques. Però hem de tenir en compte la nostra antiguitat i hem d’entendre que la vida ha canviat molt en tots els sentits. Durant les dècades 30, 40, 50, etc., ins i tot en els inicis de la democràcia, succeïen coses que avui en dia les trobem eetranyes, per tant n’hem sentit de tots colors, i diem sentit perquè algunes, per raons d’edat, no les hem viscut.

Per començar podríem dir que teníem unes afeccionades, tot i que antigament les dones no anaven gaire a futbol, que es feien notar. En el mercat de Sant Antoni hi havia una parada de gallines i pollastres on la propietària era sòcia de la Unió i, per aquest motiu, la gent del Sants la coneixia col·loquialment com la “gallinaire”, ja que en el camp cridava com si encara estigués a la plaça -en aquells temps era normal oferir el que es venia a crits- criticant jugadors i també les decisions de l’àrbitre. Quan el públic masculí li deia: “Calla i ves a fregar plats!!”, ella contestava: “Ves a fregar-los tu, que jo tinc la minyona”.

Hi havia un soci, el Sr. Pujol, que anava als partits amb la seva esposa, una senyora, per cert, educada i agradable, el que es deia abans: una senyora com cal. Però quan anaven al partits ho feien junts només fins a la porta del camp, doncs el Sr. Pujol es posava al mig del terreny de joc i la Senyora darrere de la porteria que donava al carrer de Caballero. La Senyora es passava tot el partit cridant i insultant a l’àrbitre, fins i tot en alguna ocasió va llençar-li una sabata, per aquest motiu el Sr. Pujol anava a un altra banda, per no veure’s immers en els aldarulls que acostumava a organitzar la Senyora.

No podem oblidar-nos d’una de las dones que van marcar època, la Cinta Collado, coneguda com la “iaia del Sants”, tan era així que quan es parla del seu fill (l’exdirectiu i encara soci Pere Idrach) se li diu “el fill de la iaia”. Doncs bé, aquesta sòcia va seguir a la Unió des de jove i quan es va casar, el seu marit l’esperava a la porta del camp, perquè a ell no li agradava massa el futbol, així que sempre hi anava sola, fins que va néixer el Pere i la va començar a acompanyar. En un partit al camp del Mataró hi va haver un espectador que insultava als jugador del Sants i la Sra. Cinta li va pegar amb la bossa, l’home va saltar al camp per escapar-se’n i ella va saltar darrere seu, fins que els van poder parar. S’ha de dir que era un partit molt important pels dos equips i en va sortir guanyador el Sants per 1-2, els dos gols del jugador canari Alberto. A l’any 1978 el Club va considerar oportú retre-li un homenatge que es va celebrar en el camp Julià de Capmany, va fer la sacada d’honor i, emocionada, va recollir el ram de flors que se li va entregar.

En la mateixa època que la “iaia del Sants” i va haver altres seguidores que s’ajuntaven i, partit sí partit també, n’organitzaven alguna, com la senyores: Tresina, Fortunata i la Sra. Pepeta (mare de l’exdirectiu i encara soci Ramon Fandos, per cert, ens va comentar el Ramon que -l’afició al Club li ve de família- dos cosins del seu pare, Juan i Enrique Fandos, havien jugat a la Unió Esportiva). Les quatre senyores també es posaven al darrere de la porteria i eren el “terror” de l’àrbitre i del porter visitant.

En darrer lloc, però no menys important, hem de recordar a la Victòria Pàmies, esposa del desaparegut Francesc Barreda i Segarra que durant els anys 90 va ser sots president de l’entitat. Doncs bé, en un partit al camp de l’Europa es veu que l’àrbitre no va estar gaire encertat i quan el triplet arbitral es dirigia cap als vestidors la Sra. Pàmies, a pesar d’estar embarassada i en un estat força avançat, es va apropar a la barana i va llençar un paraigües al col·legiat, ell el va esquivar, però un dels dos assistents es va entortolligar amb el paraigües i va acabar anant a terra.

Això són unes quantes de les anècdotes que per més sonades, van quedant a la memòria dels santsencs i no volem que es perdin.