Unió Esportiva de Sants | Web oficial Club històric fundat l'any 1922
DURANT ELS QUASI NORANTA-TRES ANYS D’HISTÒRIA HAN PASSAT PER LA PRESIDÈNCIA DE LA UNIÓ ESPORTIVA DE SANTS TRENTA-DOS PRESIDENTS. ALGUNS VAREN REPETIR EN EL CÀRREC I D’ALTRES, UNS ANYS MÉS TARD, VAN SER ELS SEUS FILLS QUI TAMBÉ VAN EXERCIR LA PRESIDÈNCIA. AVUI PARLAREM DELS QUE HI VAN SER DES DE L’INICI FINS AL FINAL DE LA GUERRA CIVIL.
Quan es va produir la fusió l’any 1922 en qualsevol de les dues Entitats futbolístiques hi havia força ciutadans ben capaços de dirigir la recent nascuda Unió. D’entre ells va ser designat en Josep Roig Chovar. Era un home ponderat i elegant que va saber dirigir amb molt d’encert aquelles primeres passes del nostre Club. Va ser una època sense massa problemes, amb molta eufòria i jornades de gran futbol. Va deixar el càrrec en complir-se el temps que marcaven els primers estatus. (26/04/22 a 18/06/24)
Josep Carbonell i Gifré. Va ocupar la presidència accidentalment, va seguir amb la línia del seu predecessor. També va ser una època tranquil·la, sense problemes, ni fets de relleu. (18/06/24 a 14/11/24)
En el mandat de Lluís Piera i Solanes l’equip es va proclamar sots campió de Catalunya de Primera Categoria Grup A. Va destacar per la seva voluntat de ferro, sempre actuava amb fermesa i intel·ligència i va realitzar la recordada i exitosa gira per Alemanya. (14/11/24 a 15/05/26)
Josep Roig i Chovar va retornar a la presidència nomenat per l’Assemblea General, però tan sols va ocupar el càrrec un any, doncs al presentar-se a regidor en les eleccions municipals va haver de dimitir. (15/05/26 a 04/06/27)
Eduard Vendrell i Massana. Persona senzilla i planera que va passar per la presidència del Club en una etapa sense complicacions importants i tampoc es van aconseguir grans resultats. (04/06/27 a 17/06/28)
Joan Borràs i Mestres. No va tenir un mandat gaire fàcil, ja que en les temporades 27-28 i 28-29 es va implantar el professionalisme en el futbol i van ser molts els equips que, com la Unió Esportiva, es van veure obligats a perdre els millors jugadors, ja que era impossible pagar el que els hi pagaven altres Clubs. També es va crear la Lliga Espanyola, provocant una reestructuració de categories que tampoc va afavorir als modestos. Tot això va portar a l’Entitat a una situació molt delicada, tant esportivament com econòmicament, que va estar a punt de provocar la seva desaparició, però en Joan Borràs juntament amb un grup d’incondicionals santsencs van aconseguir tirar endavant el Club, a pesar de les dificultats que van haver de superar. Va dimitir per motius particulars. (17/06/28 a 07/05/29.)
Joan Sala i Romagosa. Va seguir la lluita del seu antecessor buscant, sobretot, l’equilibri econòmic vital per a la supervivència del Club. (07/05/29 a 08/02/30)
Josep Guixà i Solanas. Va ser un President apassionat i entusiasta que va haver de lluitar amb voluntat contra les adversitats, tant econòmiques com esportives. (08/02/30 a 14/02/31)
Joan Borràs i Mestres. Va tornar a la presidència gairebé dos anys després d’haver-la deixat, però tan sols hi va estar vuit mesos, ja que va haver de deixar el càrrec al presentar-se per regidor a les eleccions municipals com a candidat independent. (14/02/31 a 27/10/31)
Josep Guixà i Solanas. Només va tornar a ocupar la presidència, de manera accidental, durant un mes, tot esperant el nomenament d’un nou president. (27/10/31 a 29/11/31)
Joan Munné i Gil. Va dimitir per raons personals quan no portava ni mig any al front de la Unió Esportiva de Sants. (29/11/31 a 08/04/32)
Josep Maria Sala i Gumara. Per primera vegada un president va superar el temps de permanència en el càrrec de Josep Roig en el seu mandat. Sala va ser-hi vint-i-sis mesos i una setmana. Va ser un home tranquil i pacient que fugia sempre del personalisme i del lluïment personal, li agradava dialogar i treballar conjuntament amb tots el membres del Consell Directiu. (08/04/32 a 15/06/34)
Quirze Martí i Vilanova. Encara que ell no ho volia, l’Assemblea Extraordinària de Socis que es va celebrar per substituir a Sala Gumara el va proclamar president de l’Entitat. Un cop en el càrrec va treballar de valent per tirar endavant el Club, en uns moments verdaderament difícils. Amb la Guerra Civil les activitats del Club van quedar en suspens, encara que ell va ser president fins el gener de 1939 (15/06/34 a 27/01/39)
11
Text: E.Soler/M.Dot