CADET D 6- PB CINC COPES 0 (1-0 a la primera)
Sembla ser que, finalment, m’hauré de retreure (o no) d’algunes de les critiques realitzades fins ara (i això será un bon senyal) Ja portem 6 de 6 en competició oficial i fa goig veure el detall de la classificació amb els darrers cinc en verd (tendencia només igualada pel líder, el Ràcing Sarrià). El que sí que tinc clar, és que aquest partit representa la nostra evolució: una primera part en què es van tornar a repetir els errors de sempre (intensitat baixa, poca producció al davant,amb manca de defiinició i algún que altre desajust en treure la pilota), i, una segona (després de l’amistosa xerradeta al descans) que se sembla més al projecte que té en ment el míster i que respon a les característiques dels nois.
Així doncs, primera part de molt migcampisme, on el Llorenç donava estabilitat al mig del camp, Lelic no produïa (tampoc és que li arribés gaire cosa) i la defensa, de tant en tant ens donava un ensurt. És així que, després que nosaltres malbaratéssim algunes contres, el Cinc Copes va poder inaugurar el marcador amb l’única ocasió clara de gol de què va disposar en tot el partit: pilota al travesser després d’un xut que va fregar el nostre porter. Només va ser al minut vint-i-tres que Lelic, en una jugada a pilota aturada i després d’alguns rebots, va foradar la portería contrària (1-0)
D’aquesta manera va acabar la primera part. La segona va ser totalment diferent: més intensitat, més lluita i més producció al davant amb un Pol Farreras generós (equip de la setmana) Ja al minut dos, i després d’un còrner, en Víctor va fer el que s’ha de fer quan estas al refús. De xut potent de fora de l’àrea va fer inútil l’estirada del porter (2-0) Va ser, per a mi, el tercer gol él de més bella factura, culminant una contra molt ben portada, iniciada per un Edgar visionari i finalitzada pel Pol Farreras (3-0, 57’). També de jugada va arribar el quart, que va marcar l’Aleix des de la dreta (67’) El More, que va sortir aleshores (des d’aquí li enviem ànims perquè no ha estat una semana gens fácil), a qui li podem retreure excés de dribling en alguna jugada, va concedir les assistències dels dos darrers gols (Salvador 70?) i, novament Pol Farreras, en una altra contra (74’) El resultat podía haver estat d’escàndol amb una mica més de precisió en els minuts que restaven, perquè el contrari va abaixar els braços, i si l’àrbitre no s’hagués equivocat en algún que altre fora de joc.
Nois, a continuar així. Felicitats!
José L. Moreno Bella, delegat habilitat